{"id":308,"date":"2018-01-11T07:54:43","date_gmt":"2018-01-11T12:54:43","guid":{"rendered":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/?page_id=308"},"modified":"2026-03-18T05:01:38","modified_gmt":"2026-03-18T09:01:38","slug":"un-canadenc-a-catalunya-per-donald-smith","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/cat4\/un-canadenc-a-catalunya-per-donald-smith\/","title":{"rendered":"Un Canadenc a Catalunya, Donald Smith"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n\n
\n
\n
\n

\n Un Canadenc a Catalunya, per Donald Smith\n <\/h1>\n \n \n <\/header>\n\n <\/div>\n\n <\/div>\n\n <\/div>\n<\/section>\n\n\n\n

CULTURES D’ARREU DEL M\u00d3N                              HIVERN 2008 – N\u00daM 4 – VALLESPIR<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Donald Smith, catedr\u00e0tic de literatura quebequesa (Universitat Carleton, Ottawa), editor (\u00c9ditions Qu\u00e9bec Am\u00e9rique International, Montreal, on va publicar en traducci\u00f3 francesa obres d\u2019escriptors canadencs-anglesos aix\u00ed com el novel\u00b7lista americ\u00e0-bret\u00f3-quebecqu\u00e8s Jack Kerouac), autor de disset llibres dels quals\u00a0D\u2019une nation \u00e0 l\u2019altre, des deux solitudes \u00e0 la cohabition<\/em>,\u00a0Gilles Vigneault, conteur et po\u00e8te<\/em>,\u00a0Dictionnaire du fran\u00e7ais qu\u00e9b\u00e9cois, acadien et louisianais<\/em>. Va viure alguns anys a Cotlliure on assistia cada any als focs de Sant Joan\u00a0a\u00a0la platja, i no sabia exactament on es trobava, al Quebec, a Fran\u00e7a, a Catalunya ?\u00a0\u00a0Sant Joan, o m\u00e9s aviat el 24 de juny, \u00e9s precisament la festa nacional dels quebequesos. Mai les flames del voramar no deixaran la seva imaginaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

“Vaig n\u00e9ixer a Toronto, dins una fam\u00edlia canadenca-anglesa. Tota la meva fam\u00edlia ve del Manitoba, prov\u00edncia de l\u2019Oest que fa cent anys era mestissa (mestissatge amerindi i canadenc-franc\u00e8s). Ara, el franc\u00e8s no hi es parlat gaire. Era la llar d\u2019en Louis Riel, l\u00edder dels mestissos penjat per tra\u00efci\u00f3 pel govern central d\u2019Ottawa, i cent d\u2019anys m\u00e9s tard, rehabilitat per Ottawa que va emetre un segell en el seu honor, creen els herois que volen! Almenys, un error racista era corregit.<\/p>\n\n\n\n

Vinc d\u2019una fam\u00edlia que no parla franc\u00e8s, com la majoria dels canadencs anglesos, i tot indicava que esdevindria un canadenc angl\u00e8s t\u00edpic de Toronto, enginyer en electricitat com ho volia el meu pare. Per\u00f2, l\u2019electricitat que anava a descobrir no era la que m\u2019esperava. El llampec va venir del balc\u00f3 de l\u2019ajuntament de Montreal: un cert general declar\u00e0 el 24 de juliol del 1967 el fam\u00f3s \u00abVisca el Quebec lliure\u00bb. Tenia 21 anys, parlava una mica franc\u00e8s, per\u00f2 no coneixia res del Quebec, excepte els jugadors de l\u2019equip de hoquei sobre gla\u00e7 \u00abLes Canadiens\u00bb anomenats Els Gloriosos, s\u00edmbol nacional tan fort pels quebequesos com el del Bar\u00e7a o de la USAP. Vivia dins el que Hugh Maclennan, l\u2019escriptor canadenc angl\u00e8s, anomenava \u00ab Les dues solituds \u00bb, la del Canada angl\u00e8s, la del Quebec franc\u00e8s. Els meus coneixements no anaven m\u00e9s lluny que un partit de hoquei entre els Gloriosos de Montreal i les Fulles D\u2019Erables de Toronto, lluita interna sobre gel entre les dues nacions, exutori cultural i ling\u00fc\u00edstic curi\u00f3s. Calia que m\u2019alliber\u00e9s d\u2019aquesta trava. Vaig dir doncs al meu pare que marxava al Quebec per aprendre el franc\u00e8s i sobretot con\u00e8ixer els meus ve\u00efns, els meus \u00abgermans\u00bb, els quebequesos.<\/p>\n\n\n\n

Fer cohabitar dins un mateix pa\u00eds pobles de llengua diferent, no \u00e9s f\u00e0cil. B\u00e9 ho saben els su\u00efssos, els belgues, els canadencs, els catalans del Nord i del Sud… En arribar vaig descobrir, per a citar el gran escriptor quebequ\u00e8s Jacques Ferron \u00abun pa\u00eds dins el pa\u00eds\u00bb, i tamb\u00e9, com ho diu el t\u00edtol d\u2019un recull de contes seu, un \u00abpa\u00eds incert\u00bb.  Pa\u00eds dins un pa\u00eds, \u00e9s clar: la gent parla una llengua diferent de la de la resta del pa\u00eds ; la poblaci\u00f3 t\u00e9 una tradici\u00f3 oral i escrita vella de quatre segles; el Quebec, tres vegades m\u00e9s gran que Fran\u00e7a, es compon de moltes regions com un pa\u00eds legal, real sobre el paper. Jo deia a l\u2019inici \u00abBonjour mes fr\u00e8res\u00bb, em contestaven, \u00abBonjour ami\u00bb. Tenia coses a aprendre !<\/p>\n\n\n\n

L\u2019escriptora acadiana Antonine Maillet, l\u2019autora de la novel\u00b7la P\u00e9lagie la charrette<\/em>, histori\u00e0 del retorn al \u00abpais\u00bb (L\u2019Ac\u00e0dia canadenca, avui prov\u00edncia del Nouveau-Brunswick; abans la deportaci\u00f3 de 1755, era la Nova Esc\u00f2cia), narra la vida d\u2019una fam\u00edlia d\u2019acadians deportats a Lousiana. Jo vaig dir a Antonine que era una ll\u00e0stima que els acadians no tinguessin ni capital ni govern propi, com els quebequesos. Em va respondre que un pa\u00eds pot ser dins la persona, interior, i que sovint aquesta mena de pa\u00eds \u00e9s tan fort com un pa\u00eds real. \u00c9s veritat que els acadians, 300.000 persones, sempre parlen el franc\u00e8s, malgrat l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019estructures com les dels quebequesos. El mot pa\u00eds t\u00e9 moltes significacions: podem dir d\u2019una regi\u00f3, d\u2019una vall, d\u2019una cadena de muntanyes, \u00abQuin pa\u00eds m\u00e9s bonic !\u00bb, i els catalans poden parlar dels seus pa\u00efsos, interiors i geogr\u00e0fics. La recuperaci\u00f3 del mot pa\u00eds pels pobles europeus anomenats regionals \u00e9s una clau essencial, per a una asseguran\u00e7a suficient, per un \u00e0mbit de comunitat que creu al seu futur. Cal evitar all\u00f2 que els Quebequesos anomenen la \u00ablouisianisation\u00bb, \u00e9s a dir, l\u2019assimilaci\u00f3, la folkloritzaci\u00f3, la desaparici\u00f3 d\u2019un idioma, d\u2019una cultura. Aix\u00f2 amena\u00e7a els catalans del Nord, i, d\u2019una manera menor, els habitants del Principat. He anat a Louisiana del sud, he parlat franc\u00e8s amb la gent gran, i vaig veure, malauradament, que el fet franc\u00e8s \u00abcadgin\u00bb, es limita al menjar dels crancs de riu (boles de picolat si voleu!) i a la m\u00fasica cadgina.<\/p>\n\n\n\n

Lluitem doncs per que la USAP i la sardana no siguin un dia s\u00edmbols folkl\u00f2rics, crancs d\u2019una cultura enterrada, burro mut. Hi ha receptes per a evitar una tal trag\u00e8dia. Val la pena de mirar atentament el cas dels canadencs francesos que viuen fora del Quebec.<\/p>\n\n\n\n

Permeteu-me de tornar a la meva experi\u00e8ncia de \u00abcanvi de nacionalitat\u00bb, de pa\u00eds interior. Als vint anys, vaig donar-me el repte d\u2019esdevenir especialista de cultura quebequesa, i amb el temps, hi he arribat, canviant de pell, anant d\u2019una naci\u00f3 (canadenca-anglesa) a una altra (quebequesa). He canviat, amb molt de gust, i sense renegar la meva cultura d\u2019origen, de llengua d\u2019expressi\u00f3. Escriure dins una llengua altra que la de la seva llengua materna procura un plaer incre\u00efble que estimula la imaginaci\u00f3 i fomenta la creaci\u00f3. Em sentia com un nen que descobreix el plaer sensorial de mots nous. Encara avui, quan escric articles o llibres en franc\u00e8s gaudeixo del mateix plaer. L\u2019arribada \u00faltima d\u2019aquesta evoluci\u00f3 era l\u2019escriptura dels meus llibres sobre la literatura, la can\u00e7\u00f3 i el franc\u00e8s quebequ\u00e8s. Podeu doncs imaginar el plaer enorme que sento en escriure aquest article en catal\u00e0, el meu primer escrit dins la llengua dels Pa\u00efsos Catalans que m\u2019envolten i m\u2019encanten.<\/p>\n\n\n\n

No tinc l\u2019espai aqu\u00ed per comentar la situaci\u00f3 dels quebequesos. Per\u00f3 vull intentar de resumir la meva apreciaci\u00f3. Fran\u00e7a tenia a l\u2019Am\u00e8rica del Nord la col\u00f2nia de Nova Fran\u00e7a. El rei de Fran\u00e7a decid\u00ed que no volia guardar aquesta terra, i la vict\u00f2ria del general Wolfe en contra del marqu\u00e8s de Montcalm ced\u00ed el territori a Anglaterra. Els dos combatents moriren a les planes d\u2019Abraham l\u2019any 1759, i el Canada sota tutela anglesa comen\u00e7\u00e0 a prendre forma. Per a comen\u00e7ar, el Baix (el Quebec d\u2019avui) i l\u2019Alt Canada (actualment l\u2019Ontario), i despr\u00e8s van n\u00e9ixer les prov\u00edncies a l\u2019Oest i a l\u2019Est i els territoris del Nord.<\/p>\n\n\n\n

El Lord angl\u00e8s Durham escrigu\u00e9 un informe el 1832 on recoman\u00e0 l\u2019assimilaci\u00f3 dels canadencs francesos que Durham gos\u00e0 descriure com \u00abpoble sense llengua, sense cultura, i sense hist\u00f2ria\u00bb. Ir\u00f2nicament, l\u2019informe Durham fou el motor del desenvolupament de la presenci\u00e0 canadenca francesa a Am\u00e8rica. L\u2019historiador Fran\u00e7ois-Xavier Garneau contest\u00e0 a Durham en escriure (el 1845) en quatre volums la hist\u00f2ria del Canada, hist\u00f2ria d\u2019un poble \u00absense hist\u00f2ria\u00bb ! Una mentalitat, una cultura, una llengua pr\u00f2pies existien al Baix Canada i remuntaven a l\u2019arribada de Jacques Cartier en 1534. Ja, amb els contactes entre amerindis i francesos, una llengua espec\u00edficament canadenca-francesa neixia.<\/p>\n\n\n\n

La situaci\u00f3 evolucion\u00e0 vers una confederaci\u00f3 canadenca que fou creada l\u2019any 1867, i la prov\u00edncia del Quebec fou promoguda provincia biling\u00fce. Hi hagu\u00e9 temptatives radicals com la rebel\u00b7li\u00f3 dels Patriotes (1837-38), decebuts per Londres i desitjosos de crear un pa\u00eds de llengua francesa. Revolta reprimida. Seguir\u00e0 un per\u00edode on l\u2019esgl\u00e9sia, sovint en col\u00b7lusi\u00f3 amb el poder angl\u00e8s, cre\u00e0 una societat teocr\u00e0tica, a\u00efllada, i protegida contra la influ\u00e8ncia de l\u2019angl\u00e8s. Els canadencs francesos feren fam\u00edlies nombroses (la famosa venjan\u00e7a de les bressoles), visqueren al camp, lluny de les ciutats, i proliferaren.<\/p>\n\n\n\n

El desvetllament de la naci\u00f3 quebequesa vindr\u00e0 a la fi dels anys cinquanta, com molts moviments d\u2019alliberaci\u00f3 al m\u00f3n. El Front d\u2019alliberaci\u00f3 del Quebec posar\u00e0 bombes, un ministre ser\u00e0 assassinat. Afortunadament, els quebequesos renunciaren a la viol\u00e8ncia i optaren per la famosa \u00abRevoluci\u00f3 tranquil\u00bb que canvi\u00e0 totalment la societat quebequesa. El primer ministre Jean Lesage comen\u00e7\u00e0 a bastir una societat laica avan\u00e7ada, el Partit quebequ\u00e8s i sobretot, el gran dem\u00f2crata Ren\u00e9 L\u00e9vesque continu\u00e0 l\u2019obra de Lesage per fer del Quebec una regi\u00f3 de llengua francesa, d\u2019igualtat, moderna, amb universitats a totes les regions, i els recursos naturals com l\u2019electricitat sota control de l\u2019estat quebequ\u00e8s i no dels americans.<\/p>\n\n\n\n

La llei 101, far\u00e0 del franc\u00e8s la llengua de treball, la llengua de l\u2019escola, i permetr\u00e0 fer cursos als immigrants per a facilitar la integraci\u00f3. Com ho deia Ren\u00e9 L\u00e9vesque, \u00abl\u2019aparador del Quebec ha de ser tan franc\u00e8s com el del Canad\u00e0 angl\u00e8s \u00e9s angl\u00e8s\u00bb. Era la gran \u00e8poca dels cantants com Gilles Vigneault, F\u00e9lix Leclerc, Robert Charlebois, i tants altres. Dins l\u2019imaginari i dins la realitat, el Quebec caminava amb \u00abQuebec Air\u00bb (imatge d\u2019una can\u00e7\u00f3 de Charlebois), un viatge fins a la consolidaci\u00f3 de si mateix.<\/p>\n\n\n\n

Les Nacions Unides reconeixen el dret dels pobles de decidir el seu futur, la constituci\u00f3 canadenca, no, la constituci\u00f3 espanyola, tampoc, per\u00f2 un poble pot organitzar un refer\u00e8ndum sobre el seu territori per consultar la seva poblaci\u00f3 sobre mesures necess\u00e0ries per a salvaguardar la llengua de la majoria, el Quebec l\u2019ha fet dues vegades. El Principat pot fer-ho, el pa\u00eds basc tamb\u00e9, la nostra regi\u00f3 tamb\u00e9.<\/p>\n\n\n\n

Si una llengua regional o nacional \u00e9s amena\u00e7ada com el catal\u00e0 a Fran\u00e7a, al Principat, o el franc\u00e8s al Quebec, \u00e9s normal i leg\u00edtim de legislar per assegurar la superviv\u00e8ncia d\u2019aquestes lleng\u00fces anomenades regionals per Europa, segones pel Canada. L\u2019espanyol no \u00e9s amena\u00e7at, l\u2019angl\u00e8s del Canada i del Quebec tampoc. Que quedi clar: jo crec que podem formar dins una gran regi\u00f3 catalana a Fran\u00e7a i a Espanya joves que parlaran b\u00e9 el catal\u00e0, el franc\u00e8s, l\u2019espanyol i l\u2019angl\u00e8s. I aquesta regi\u00f3 seria rica culturalment i econ\u00f2micament. La gent d\u2019aqu\u00ed tindria eines per reeixir. L\u2019aparador de Barcelona ha de ser tan catal\u00e0 com el de Madrid \u00e9s espanyol ; i l\u2019aparador de la nostra regi\u00f3 Catalunya-Nord ha de ser biling\u00fce catal\u00e0-franc\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

CULTURES D’ARREU DEL M\u00d3N                              HIVERN 2008 – N\u00daM 4 – VALLESPIR Donald Smith, catedr\u00e0tic de literatura quebequesa (Universitat Carleton, Ottawa), editor (\u00c9ditions Qu\u00e9bec Am\u00e9rique International, Montreal, on va publicar en traducci\u00f3 francesa obres d\u2019escriptors canadencs-anglesos aix\u00ed com el novel\u00b7lista americ\u00e0-bret\u00f3-quebecqu\u00e8s Jack Kerouac), autor de disset llibres dels quals\u00a0D\u2019une nation \u00e0 l\u2019altre, des deux solitudes \u00e0 la cohabition,\u00a0Gilles Vigneault, conteur […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":306,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_acf_changed":false,"_cu_dining_location_slug":"","footnotes":"","_links_to":"","_links_to_target":""},"cu_page_type":[],"class_list":["post-308","page","type-page","status-publish","hentry"],"acf":{"cu_post_thumbnail":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/308","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=308"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/308\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":676,"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/308\/revisions\/676"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/306"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=308"}],"wp:term":[{"taxonomy":"cu_page_type","embeddable":true,"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/cu_page_type?post=308"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}