{"id":324,"date":"2018-01-11T08:56:52","date_gmt":"2018-01-11T13:56:52","guid":{"rendered":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/?page_id=324"},"modified":"2026-03-18T04:54:25","modified_gmt":"2026-03-18T08:54:25","slug":"un-canadenc-a-catalunya","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/cat4\/un-canadenc-a-catalunya\/","title":{"rendered":"Esquerra, centre, dreta: etiquetes enganyoses"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n\n
\n
\n
\n

\n Esquerrans, dretans: malaltia pol\u00edtica francesa\n <\/h1>\n \n \n <\/header>\n\n <\/div>\n\n <\/div>\n\n <\/div>\n<\/section>\n\n\n\n

El Punt-Avui, 8 de novembre del 2009<\/a><\/p>\n\n\n\n

 <\/p>\n\n\n\n

UN CANADENC A CATALUNYA
Esquerrans, dretans: malaltia pol\u00edtica francesa999<\/p>\n\n\n\n

Doctor en literatura, Donald Smith \u00e9s un escriptor i catedr\u00e0tic quebequ\u00e8s que viu a Cotlliure. En aquest article \u2013escrit en catal\u00e0\u2013 reflexiona sobre les etiquetes de dreta i esquerra a la Catalunya del Nord<\/em><\/p>\n\n\n\n

\"Diagram<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Els neur\u00f2legs saben que els hemisferis dret i esquerre determinen que hom sigui f\u00edsicament esquer\u00e0 o dret\u00e0. I que una persona ambidextra t\u00e9 la capacitat d’usar amb la mateixa habilitat les dues mans. Ara b\u00e9, entrem en el m\u00f3n de l’afabulaci\u00f3 per demostrar que els francesos voten gen\u00e8ticament, sempre d’esquerra, sempre de dreta.<\/p>\n\n\n\n

Permeteu-me una mica d’hist\u00f2ria personal. Vaig deixar el Quebec i vaig arribar a la Catalunya del Nord fa cinc anys. A l’\u00e8poca, trobava ing\u00e8nuament normal de dir a tothom que era d’esquerra. Quin error! Quin desastre! Durant molt de temps, no arribava a desfer-me d’una etiqueta que impedia que la gent s\u00e0piga qui era veritablement i el que pensava.<\/p>\n\n\n\n

Al Canad\u00e0 i el Quebec, vaig votar per partits diferents: el Nou Partit Democr\u00e0tic (que es deia socialdem\u00f2crata per\u00f2 no fa gala d’aix\u00f2); el Partit Liberal (liberal no en el sentit europeu que m\u00e9s a m\u00e9s significa curiosament una retic\u00e8ncia a intervencions de l’Estat i una prioritat al laisser-faire, a espavilar-se sol, mentre que al Quebec \u00e9s signe d’obertura i protecci\u00f3 a la vegada de l’individu i de la col\u00b7lectivitat), el Partit Conservador (en principi associat m\u00e9s al m\u00f3n dels afers que els altres partits, per\u00f2 en veritat \u00e9s molt a prop dels ideals del Partit Liberal), el Partit Quebequ\u00e8s (agrupant gent de tend\u00e8ncies diferents, amb com a fi \u00faltim la independ\u00e8ncia del Quebec si el poble la vol i l’aprova per refer\u00e8ndum). M\u00e9s particularment, vaig donar el meu suport al liberal Pierre Elliot Trudeau, perqu\u00e8 volia posar el Canad\u00e0 sobre la mapa del m\u00f3n com a pa\u00eds de neutralitat i de dinamisme; el conservador Brian Mulroney va rebre el meu vot perqu\u00e8 volia donar un estatut especial al Quebec; i en fi, Ren\u00e9 L\u00e9vesque, del Partit Quebequ\u00e8s, m’havia conven\u00e7ut que els quebequesos forment part d’una naci\u00f3 aut\u00f2noma en el context del federalisme canadenc, i que el dret de decidir respecte a la independ\u00e8ncia \u00e9s una noci\u00f3 per defensar. Tenia, doncs, l’habitud de votar per un programa, de vegades per un l\u00edder en particular, i no per una etiqueta. I s\u00f3c, crec, bastant t\u00edpic dels canadencs en aquest punt de vista.<\/p>\n\n\n\n

Tornem a Fran\u00e7a, a Catalunya Nord. Ara, tinc fam\u00edlia a Fran\u00e7a, molts amics i tinc tamb\u00e9 la nacionalitat francesa. Puc dir categ\u00f2ricament que els francesos tenen tend\u00e8ncia a votar per reflex, involunt\u00e0riament, per automatisme. Mai he vist una vegada un franc\u00e8s \u00abcanviar d’hemisferi\u00bb per votar. Mai he vist un franc\u00e8s donar la import\u00e0ncia al programa d’un partit i no a l’etiqueta (nom\u00e9s les eleccions municipals poden interferir amb la malaltia dels hemisferis cerebrals). A Fran\u00e7a, jo vaig votar a l’esquerra, a la dreta, i ara em demano si no cal votar pel Modem en un gest ambidextre!<\/p>\n\n\n\n

Estic conven\u00e7ut que les etiquetes d’esquerra i de dreta constitueixin una camisa de for\u00e7a que impedeix la reflexi\u00f3 i debats seriosos. S\u00f3n etiquetes del passat. Potser podem reservar-les per preses de posici\u00f3 o partits d’extremisme. No serveix de res criticar tal pol\u00edtica de tal partit dient que \u00e9s massa d’esquerra o de dreta. Podem, al contrari, condemnar programes, propostes que van en contra del b\u00e9 p\u00fablic, o contra el b\u00e9 col\u00b7lectiu. Cal discutir de compromisos pol\u00edtics i no amagar-se i no embrollar-se darrer etiquetes que volen dir res. Que la UMP estigui no a la dreta, sin\u00f3 la UMP amb el seu programa; que el partit socialista canvi\u00ef de nom i presenti el seu programa…
\nFa alguns mesos, vaig escoltar discursos de pol\u00edtics diferents, per a les eleccions municipals franceses. En una de les reunions, un amic delirant va cridar a tothom: \u00abMireu en Donald, aqu\u00ed amb nosaltres, gent de dreta, escoltant el nostre candidat. Ara \u00e9s de dreta.\u00bb Collons! No s\u00f3c un tros de paper posat sobre un producte per indicar preus i mides. Alliberem-nos dels signes enganyosos!<\/p>\n\n\n\n

Comen\u00e7o a participar activament i amb passi\u00f3 a les discussions a la Catalunya del Nord sobre el futur de la nostra regi\u00f3. Malauradament, constato que els catalans del nord pateixen de la malaltia esquerra-dretana, heretatge franc\u00e8s reductor. He vist i viscut tantes baralles, insults personals, vindictes, refer\u00e8ncies calumniadores al passat d’alguns militants catalans, totes actituds est\u00e8rils. Els tres partits catalans del nord (CDC, Esquerra Republicana, Unitat Catalana) han de treballar junts quan es tracti de decisions clau per al futur de la comunitat. Busquem solidaritat per col\u00b7laborar junts pel foment de la llengua catalana i d’un espai econ\u00f2mic catal\u00e0. Mai he vist, enlloc, tants infantilismes i dispersions, tot i que la situaci\u00f3 greu de la identitat catalana empitjora de dia en dia.
\nEls nostres germans del Principat, ben al contrari, s\u00f3n capa\u00e7os de posar al davant la naci\u00f3 i les seves prioritats, esquivant aix\u00ed l’est\u00e8ril dial\u00e8ctica de les suposades esquerres i dretes. Una pol\u00edtica \u00e9s bona per Catalunya, votem-hi a favor; una altra amena\u00e7a Catalunya, votem-hi en contra. I sempre guardem com a visi\u00f3 pol\u00edtiques socials, humanes, democr\u00e0tiques, basades sobre els drets fonamentals de la persona. Si els catalans del Principat saben fer aliances pel b\u00e9 p\u00fablic, d’altra banda, em sembla que els castellans, ells, queden sobretot presos en la cola hemisferi, tant com els italians, i moltes nacions europees.<\/p>\n\n\n\n

Gr\u00e0cies a l’empenta d’Europa, tenim a totes les Catalunyes la possibilitat de crear una gran regi\u00f3 catalana que ser\u00e0 un model, i que far\u00e0 ress\u00f2 de la visi\u00f3 de Pau Casals davant de les Nacions Unides l’any 1971: \u00abQu\u00e8 ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la naci\u00f3 m\u00e9s gran del m\u00f3n. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides…\u00bb Ens correspon a nosaltres de ser fidels a Pau Casals perqu\u00e8 les set regions catalanes es donin la m\u00e0 \u00ablliure\u00bb (i no \u00abhemisf\u00e8rica\u00bb) guiades per valors universals de germanor i de catalanitat oberta i solida. Releguem dretans i esquerrans al passat!<\/p>\n\n\n\n

Donald Smith<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El Punt-Avui, 8 de novembre del 2009   UN CANADENC A CATALUNYA Esquerrans, dretans: malaltia pol\u00edtica francesa999 Doctor en literatura, Donald Smith \u00e9s un escriptor i catedr\u00e0tic quebequ\u00e8s que viu a Cotlliure. En aquest article \u2013escrit en catal\u00e0\u2013 reflexiona sobre les etiquetes de dreta i esquerra a la Catalunya del Nord Els neur\u00f2legs saben que […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":306,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_acf_changed":false,"_cu_dining_location_slug":"","footnotes":"","_links_to":"","_links_to_target":""},"cu_page_type":[],"class_list":["post-324","page","type-page","status-publish","hentry"],"acf":{"cu_post_thumbnail":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/324","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=324"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/324\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":671,"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/324\/revisions\/671"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/306"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=324"}],"wp:term":[{"taxonomy":"cu_page_type","embeddable":true,"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/cu_page_type?post=324"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}