{"id":335,"date":"2018-01-11T09:30:52","date_gmt":"2018-01-11T14:30:52","guid":{"rendered":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/?page_id=335"},"modified":"2026-03-18T04:55:29","modified_gmt":"2026-03-18T08:55:29","slug":"fem-feina-fem-llengua","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/cat4\/fem-feina-fem-llengua\/","title":{"rendered":"Fem Feina Fem Llengua: catal\u00e0 llengua de treball a Fran\u00e7a."},"content":{"rendered":"\n
\n
\n\n
\n
\n
\n

\n Fem Feina Fem Llengua\n <\/h1>\n \n \n <\/header>\n\n <\/div>\n\n <\/div>\n\n <\/div>\n<\/section>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Donald Smith, escriptor i catedr\u00e0tic quebequ\u00e8s que viu a Cotlliure, reflexiona aqu\u00ed, en catal\u00e0, i amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Joan Gaubi, President de Fem Feina,  sobre la creaci\u00f3 d’un espai econ\u00f2mic, social i ling\u00fc\u00edstic catal\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Creat l’any 2003, Fem Feina t\u00e9 com objectiu de desenvolupar i promoure les empreses de la Catalunya del Nord. S\u00f3n membres d’aquesta associaci\u00f3 essencial una cinquantena d’empreses que busquen a dinamitzar la vida socioecon\u00f2mica. Fem Feina agrupa quatre departaments interns : Fem For\u00e7a pel desenvolupament de les noves energies ; Llengua Nostra per incrementar l’\u00fas del catal\u00e0 dins el m\u00f3n dels afers ; Fet Aqu\u00ed per identificar i augmentar productes catalans originals ; Espai Econ\u00f2mic Catal\u00e0 (EEC) per fomentar els lligams entre el Principat i Catalunya del Nord.<\/p>\n\n\n\n

Els ideals de Fem Feina s’apliquen urgentment tant a la Catalunya del nord com al sud.  Al Principat, no poder treballar en la primera llengua d’\u00fas public, el catal\u00e0, significa, a llarg termini, l’assimilaci\u00f3 ; al nord, no tenir feina altre que el turisme de temporada \u00e9s un desastre que buida el pa\u00eds, i, evidentment, no tenir les xarxes i les eines necess\u00e0ries per utilitzar el catal\u00e0 folkloritza de m\u00e9s a m\u00e9s la llengua.<\/p>\n\n\n\n

Existeix un paral\u00b7lelisme revelador entre els catalans (Principat, Catalunya del Nord), els quebequesos i els canadencs-francesos que viuen fora del Quebec : perqu\u00e8 el franc\u00e8s pogu\u00e9s sobreviure al Quebec, calia, als anys setanta, canviar actituds i crear lleis per fer del franc\u00e8s \u00ab  la langue du travail \u00bb, tema clau de la \u00ab R\u00e9volution Tranquille \u00bb i de la recuperaci\u00f3 de l’economia i de la llengua al Quebec ; i perqu\u00e8 el catal\u00e0 sigui una llengua sana, forta, cal que al sud el catal\u00e0 esdevengui la principal llengua de treball. Al nord, necessita un espai econ\u00f2mic vibrant, amb com client principal el Principat. Aqu\u00ed, cal somniar una mica, per\u00f2 aquest somni pot realitzar-se : a les dues Catalunyes, necessita formar gent qui pugui parlar les quatre lleng\u00fces de la nostra gran regi\u00f3 : el catal\u00e0, el franc\u00e8s, el castell\u00e0, i, tamb\u00e9 l’angl\u00e8s pel comer\u00e7 internacional.<\/p>\n\n\n\n

Vaig aprendre, durant la meva carrera de professor universitari de lleng\u00fces i de cultura, que aix\u00f2 \u00e9s possible, gr\u00e0cies a un ensenyament apropiat, anomenat funcional, per arribar a posseir molt b\u00e9 la seva llengua materna, i a poder espavilar-se i treballar en altres lleng\u00fces (en aquest cas, les similituds ling\u00fc\u00edstiques entre el catal\u00e0, el castell\u00e0 i el franc\u00e8s fan possible un ensenyament funcional d’utilitzaci\u00f3 dirigit a situacions precises, el meu cas n’\u00e9s la prova : estic aprenent el catal\u00e0, i  puc sense haver estudiat el castell\u00e0, sense parlar-lo, entendre l’essencial d’una conversa gr\u00e0cies el catal\u00e0… un petit curs de castell\u00e0 durant un any em permetria de posseir d’una manera funcional el castell\u00e0).<\/p>\n\n\n\n

Per a nosaltres, que vivim a dintre les regions catalanes, es tracta de crear un m\u00e8tode d’ensenyament \u00fanic per respondre a les nostres necessitats de comunicaci\u00f3. Em recordo el cas del govern canadenc que va crear el seu m\u00e8tode d’ensenyament del franc\u00e8s pels canadencs anglesos, \u00ab Dialogue Canada \u00bb, i tamb\u00e9 va inventar la noci\u00f3 d’escoles d’immersi\u00f3. No vacil\u00b7lem ! Creem el nostre m\u00e8tode multiling\u00fce \u00ab Di\u00e0leg Catalunya \u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Que m’expliqui ! \u00e9s tracta, pels catalans d’origen o d’adopci\u00f3 del nord, d’aprendre obligat\u00f2riament el franc\u00e8s (llengua nacional) i el catal\u00e0 (llengua regional) d’una manera profunda com a idiomes \u00ab materns  \u00bb de funcionament, i el castell\u00e0 i l’angl\u00e8s b\u00e0sics. Utilitzo el mot matern per oposar-me al mite perill\u00f3s franc\u00e8s que diu que ensenyar des de l’inici de l’escola el franc\u00e8s i una altre llengua afebliria el franc\u00e8s, \u00e9s fals, al contrari, milloraria el franc\u00e8s. Respecte als catalans del sud, les lleng\u00fces de funcionament \u00ab matern \u00bb pel que fa l’\u00fas real hauran de ser el catal\u00e0 (llengua oficial del Principat) i el castell\u00e0 (llengua nacional), i pel que fa l’ensenyament b\u00e0sic, el franc\u00e8s i l’angl\u00e8s. Ja puc visualitzar el m\u00e8tode plurillengua que podr\u00e0 ser creat en dos o tres anys. Ser\u00edem a l’avantguarda d’una visi\u00f3 europea plural i sense fronteres.<\/p>\n\n\n\n

Per als catalans, l’Europa ofereix noves possibilitats per refor\u00e7ar l’economia i la llengua. L’eurodistricte anomenat \u00ab Eurodistricte de l’Espai Catal\u00e0 Transfronterer \u00bb (ECT), agrupament dels Pirineus Oriental i de la prov\u00edncia de Girona, ser\u00e0 llan\u00e7at al gener 2010. Es tracta, segons informacions disponibles a aquest moment, d’activar la cooperaci\u00f3, de promoure projectes amb vocaci\u00f3 eurocatalana, entre altres acords entre municipis del nord i del sud, amb un finan\u00e7ament inicial europeu, i, a partir de 2013, un programe especial i important d’Europa per promoure projectes de cohesi\u00f3 dedicats als espais comuns entre estats. Exemples concrets d’aquesta col\u00b7laboraci\u00f3 s\u00f3n mitjans de comunicaci\u00f3 disponibles als dos costats de la frontera, harmonitzaci\u00f3 de xarxes de telefonia m\u00f2bil, de serveis de correu, la millora dels transports. El llibre blanc de l’Eurodistricte publicat en 2008 elabora 9 dominis de desenvolupament : economia, agricultura, cultura, turisme, medi ambient, planificaci\u00f3 i habitatge, treball, sanitat i transport.<\/p>\n\n\n\n

He d’admetre que estic una mica sin\u00f3 vertiginosament conf\u00f3s sobre la vocaci\u00f3 veritable de l’ECT comparada amb la nova Euroregi\u00f3 Pirineus Mediterr\u00e0nia (ja acceptada a Brussel\u00b7les com a Agrupaci\u00f3 Europea de Cooperaci\u00f3 Territorial \u2013 una AECT) integrada per la Catalunya aut\u00f2noma, Catalunya del Nord, les Illes Balears, el Llenguadoc i Migdia-Pirineus.  La AECT, que t\u00e9 la seva seu a Tolosa aix\u00ed que una seu a Barcelona pels consells econ\u00f2mics i social de les cinc regions, pot aprovar, amb l’acord de les seves 5 regions, projectes de cooperaci\u00f3 territorial amb fons europeus i territorials.<\/p>\n\n\n\n

Malauradament, hi ha ambig\u00fcitats i confusi\u00f3 total en la premsa sobre aquestes entitats i doncs amb la gent en general respecte als rols que han de jugar l’Eurodistricte (ECT), l’Euroregi\u00f3 o la AECT. Sovint, sentim i llegim refer\u00e8ncies a l’Euroregio de l’espai catal\u00e0… que no existeix, l’AECT, s\u00ed !<\/p>\n\n\n\n

B\u00e9, … per intentar de clarificar aquesta nebulositat \u2013 una urg\u00e8ncia, perqu\u00e8 qui diu confusi\u00f3 diu falta d’acci\u00f3 \u2013 he decidit de preguntar al president de Fem Feina, Joan Gaubi, .<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Joan Gaubi, President, Fem Feina<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

 <\/p>\n\n\n\n

 <\/p>\n\n\n\n

 <\/p>\n\n\n\n

 <\/p>\n\n\n\n

 <\/p>\n\n\n\n

 <\/p>\n\n\n\n

– Joan, podeu explicar-nos la direcci\u00f3 que voleu que Fem Feina prengui pel futur ?<\/p>\n\n\n\n

\u00ab La nostra associaci\u00f3 com ho has esmentat molt b\u00e9, t\u00e9 els seus objectius ben clars, i una de les tasques que volem prioritzar es afavorir la vinguda, i facilitar la implantaci\u00f3 d\u2019empreses procedent de tots els pa\u00efsos catalans aqu\u00ed a Catalunya del Nord .
\nSenzillament, per dues raons, la primera \u00e9s que aquesta pres\u00e8ncia enfortiria l\u2019\u00fas del catal\u00e0 aqu\u00ed i contrabalan\u00e7aria l\u2019onada de nou vinguts d\u2019arreu de l\u2019estat franc\u00e8s i d\u2019Europa del nord, la majoria dels quals s\u00f3n, o b\u00e9 jubilats atrets pel sol del Rossell\u00f3 o b\u00e9 beneficiaris de subsidis d\u2019assist\u00e8ncia social (RMI).<\/p>\n\n\n\n

La segona, \u00e9s que hem identificat els sectors econ\u00f2mics que molt r\u00e0pidament poden ser desenvolupats amb bones perspectives d\u2019\u00e8xit. Hem creat en el si de la nostra associaci\u00f3 un departament pel desenvolupament econ\u00f2mic anomenat Espa\u00ef Econ\u00f2mic Catal\u00e0 dedicat especialment a la identificaci\u00f3 d\u2019empreses a la venda, o creaci\u00f3 de negocis en activitats amb potencial econ\u00f2mic. Per aix\u00f2 disposem d\u2019un grup de professionals, advocats , notaris, fiscalistes, experts-comptables, asseguradors, en capacitat d\u2019assessorar una empresa de cara a la legislaci\u00f3 francesa.
\nCatalunya del Nord pot esdevenir una bona basa avan\u00e7ada per empreses del sud, de cara al mercat Europeu.<\/p>\n\n\n\n

– Parlem molt de l’Eurodistricte de l’espai catal\u00e0 i tamb\u00e9 de l’Euroregi\u00f3 Pirineus Mediterr\u00e0nia ara acceptada com Agrupaci\u00f3 Europea de Cooperaci\u00f3 Territorial. Que penseu d’aquestes entitats, i quina mena de col\u00b7laboraci\u00f3 preveieu com a president de Fem Feina ?<\/p>\n\n\n\n

\u00ab Penso que tota entitat que permeti el desenvolupament d\u2019aquesta zona que nosaltres identifiquem com a l\u2019espai econ\u00f2mic catal\u00e0, amb proximitat i autonomia de cara als estats centralitzadors \u00e9s una bona cosa per Catalunya i els catalans.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019Euroregi\u00f3 Pirineus Mediterr\u00e0nia \u00e9s entre les mans dels pol\u00edtics, entre altres la Generalitat de Catalunya i consells regionals francesos, que s\u00f3n els mes propers a nosaltres, ja veurem qu\u00e8 en sortir\u00e0. El que puc dir es que porto molt d\u2019inter\u00e8s per la feina feta sobre el tema de l\u2019economia pels cercles Euram i l\u2019Institut Ignasi Vilallonga .<\/p>\n\n\n\n

L\u2019Eurodistricte triga a esdevenir realitat, avui dia \u00e9s inacceptable per nosaltres els catalans de banda i banda de l\u2019Albera d\u2019haver de patir aquesta frontera del Pert\u00fas que \u00e9s el lloc el mes controlat d\u2019Europa, com si els acords de Shengen no s\u2019aplicaven al nostre pa\u00eds. Sembla ser que les altres fronteres de l\u2019estat franc\u00e8s s\u2019han esborrat f\u00e0cilment, igual per les de l\u2019estat espanyol situades mes a l\u2019oest.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s evident, l\u2019eurodistricte es una eina per a la cooperaci\u00f3 en mat\u00e8ria de transports, cultura, salut etc \u2026la seva exist\u00e8ncia ha d\u2019afavorir l\u2019activitat econ\u00f2mica.<\/p>\n\n\n\n

– Respecte a la llengua, estic conven\u00e7ut que sense feina on els joves d’aqu\u00ed podran utilitzar al menys de vegades el catal\u00e0, el catal\u00e0 \u00e9s amena\u00e7at, goso dir fotut ?<\/p>\n\n\n\n

\u00ab Comparteixo la teva an\u00e0lisi sobre la situaci\u00f3 de la llengua a Catalunya del Nord, confio en la capacitat de reacci\u00f3 del poble catal\u00e0, hem obtingut avan\u00e7os importants amb les escoles catalanes la Bressola, les biling\u00fces en el si de l\u2019educaci\u00f3 nacional francesa, la formaci\u00f3 de mestres de catal\u00e0 etc \u2026 deixar de banda el tema de l\u2019economia identit\u00e0ria i l\u2019\u00fas de la nostra llengua a les empreses seria un greu error.  Aix\u00f2 es la nostra feina. \u00bb<\/p>\n\n\n\n

– Una altre possibilitat seria de mobilitzar la poblaci\u00f3 de la Catalunya del Nord per preparar una demanda oficial al govern franc\u00e8s de creaci\u00f3 d’una regi\u00f3 catalana tal com ho permet l’article 72 de la constituci\u00f3 francesa, o, si aix\u00f2 es revela dif\u00edcil, un canvi de nom per a la nostra regi\u00f3 – clarament possible i legal – i un augment de compet\u00e8ncies per permetre’ns d’aprofitar d’un espai econ\u00f2mic i ling\u00fc\u00edstic catal\u00e0 encoratjat i ja llan\u00e7at per Europa. Sabem que sovint tenim dificultats a finan\u00e7ar projectes aqu\u00ed perqu\u00e8 el poder es troba a Montpeller i no a Perpiny\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

\u00ab \u00c9s veritat que la constituci\u00f3 francesa permet aquesta possibilitat, i es evident que la situaci\u00f3 aqu\u00ed podria canviar del tot. S\u2019ha de plantejar amb serietat, fa massa temps que Montpeller ens xucla l\u2019oxigen \u00bb<\/p>\n\n\n\n

Joan Gaudi, moltes gr\u00e0cies per aquesta entrevista. Fem Feina t\u00e9 un rol essencial per a Catalunya i per al Principat. Respecte a la creaci\u00f3 d’una regi\u00f3 catalana, parlar\u00e9 d’aix\u00f2 dins una cr\u00f2nica ulterior.<\/p>\n\n\n\n

El PuntAvui, El PuntAvui, 8 desembre 2009<\/a><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Donald Smith, escriptor i catedr\u00e0tic quebequ\u00e8s que viu a Cotlliure, reflexiona aqu\u00ed, en catal\u00e0, i amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Joan Gaubi, President de Fem Feina,  sobre la creaci\u00f3 d’un espai econ\u00f2mic, social i ling\u00fc\u00edstic catal\u00e0. Creat l’any 2003, Fem Feina t\u00e9 com objectiu de desenvolupar i promoure les empreses de la Catalunya del Nord. S\u00f3n […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":306,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_acf_changed":false,"_cu_dining_location_slug":"","footnotes":"","_links_to":"","_links_to_target":""},"cu_page_type":[],"class_list":["post-335","page","type-page","status-publish","hentry"],"acf":{"cu_post_thumbnail":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/335","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=335"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/335\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":672,"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/335\/revisions\/672"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/306"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=335"}],"wp:term":[{"taxonomy":"cu_page_type","embeddable":true,"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/cu_page_type?post=335"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}