{"id":343,"date":"2018-01-11T09:44:48","date_gmt":"2018-01-11T14:44:48","guid":{"rendered":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/?page_id=343"},"modified":"2026-03-21T04:10:47","modified_gmt":"2026-03-21T08:10:47","slug":"limaginari-i-el-compromis-social-en-lobra-de-joan-pau-gine","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/cat4\/limaginari-i-el-compromis-social-en-lobra-de-joan-pau-gine\/","title":{"rendered":"L\u2019imaginari i el comprom\u00eds social en l\u2019obra de Joan Pau Gin\u00e9 cantautor nord catal\u00e0."},"content":{"rendered":"\n
\n
\n\n
\n
\n
\n

\n L\u2019imaginari i el comprom\u00eds social en l\u2019obra de Joan Pau Gin\u00e9\n <\/h1>\n \n \n <\/header>\n\n <\/div>\n\n <\/div>\n\n <\/div>\n<\/section>\n\n\n\n
\"\"
Joan Pau Gin\u00e9<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

En el llibre Canten Gin\u00e9<\/em> m\u00e9s de noranta cantants dels Pa\u00efsos Catalans interpreten can\u00e7ons de Joan Pau Gin\u00e9, cantautor rossellon\u00e8s mort el 1993 en un accident de circulaci\u00f3. El llibre consta de quatre CD, que recullen 92 de les seves can\u00e7ons. L’edici\u00f3 inclou les lletres de totes les can\u00e7ons amb una traducci\u00f3 al franc\u00e8s, i els articles de Donald Smith (catedr\u00e0tic i escriptor canadenc) i de Jaume Queralt (assagista i amic de Gin\u00e9). <\/p>\n\n\n\n

Can\u00e7\u00f3 l’Allioli<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Amb un poc de paci\u00e8ncia
Amb un poc de voluntat
Un poc de demag\u00f2gia
I un poc de pebre picat
Amb un poc de fantasia
I la for\u00e7a d’un ramat.
Muntar\u00e0, muntar\u00e0
L’allioli, l’allioli
Muntar\u00e0, muntar\u00e0
L’allioli muntar\u00e0.
Amb lo que sabem d’escola
I amb lo que sem descuidat
Amb els somnis de bressola
I amb la puta realitat
Amb un cop de coca-cola
Amb prou ciment armat.
Muntar\u00e0, muntar\u00e0
L’allioli, l’allioli
Muntar\u00e0, muntar\u00e0
L’allioli muntar\u00e0.
Amb guitarres matineres
Per un cant recuperat
Amb idees camineres
I espectacles de mercat
Amb xirments i costelles
I intel\u00b7lectuals pesats.
Muntar\u00e0, muntar\u00e0
L’allioli, l’allioli
Muntar\u00e0, muntar\u00e0
L’allioli muntar\u00e0.
Caparutxos per la Sang
I carrotes pels obriers
Tants de contes despassats
I que encara se porten b\u00e9
Amb l’USAP que sempre guanya
I el diumenge a fer el tierc\u00e9.
Muntar\u00e0, muntar\u00e0
L’allioli, l’allioli
Muntar\u00e0, muntar\u00e0
L’allioli muntar\u00e0.
Amb el vi que se v\u00e9n pas
i can\u00e7ons que v\u00e9nen b\u00e9
Amb treballs desgraciats
i jocs que valen pas res
Una cultura pel cap
i els peus dins del merder.
Muntar\u00e0, muntar\u00e0
L’allioli, l’allioli.
Muntar\u00e0, muntar\u00e0
L’allioli muntar\u00e0.
Eleccions de quant en quant
Tornarmai cal anar a votar
Comencem d’en ser farts
De nos fer representar
El pare No\u00ebl v\u00e9n pas d’amunt
Cada un l’hem de fer muntar.
Muntar\u00e0, muntar\u00e0
L’allioli, l’allioli.
Muntar\u00e0, muntar\u00e0
L’allioli muntar\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

L\u2019Allioli<\/em> \u00e9s considerada per molta gent com l\u2019himne nacional de la Catalunya del Nord (Fran\u00e7a). Joan Pau Gin\u00e9 remena l\u2019allioli esperant que un dia munti. I qu\u00e8 \u00e9s, exactament, l\u2019allioli ginesenc, el qual ja forma part de l\u2019imaginari col\u00b7lectiu de la Catalunya del Nord? Com moltes altres can\u00e7ons de Gin\u00e9, L’Allioli<\/em> resplendeix de matisos i de sentits camuflats en imatges d\u2019al\u00e7ament i de revolta, tal com es veu en el refrany \u201cmuntar\u00e0, muntar\u00e0, l\u2019allioli muntar\u00e0\u201d.<\/p>\n\n\n\n

La lletra insinua que cal que la salsa prengui; cal un \u201cpoc de paci\u00e8ncia, de voluntat\u201d, tenint en compte que fa m\u00e9s de tres-cents anys que el poble catal\u00e0 espera tornar a ser reconegut com a naci\u00f3. En la seva can\u00e7\u00f3, Gin\u00e9 ens adverteix que \u201cdemag\u00f2gia\u201d n\u2019hi ha i n\u2019hi haur\u00e0, per\u00f2 ens recorda que, amb un \u201cpoc de pebre picat\u201d, un dia podrem lligar la salsa.<\/p>\n\n\n\n

En l’imaginari de Gin\u00e9, l\u2019allioli pot muntar, per\u00f2 no gr\u00e0cies als \u201cmestres educats\u201d, ni als \u201cintel\u00b7lectuals pesats\u201d, ni a \u201celeccions de tant en tant\u201d que no canvien res, ni tampoc a la nostra societat de \u201ccoca-cola\u201d i \u201cciment armat\u201d. Muntar\u00e0 de l\u2019\u00e0nima del poble, de la gent que parla i canta la seva llengua.<\/p>\n\n\n\n

Cliqueu per escoltar en Joan Pau Gin\u00e9 cantar L’Allioli<\/a><\/p>\n\n\n\n

Cliqueu a l’\u00e0udio per escoltar el grup Quintego cantar la seva versi\u00f3 sardanista de l’Allioli<\/a><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Introducci\u00f3 de Donald Smith del llibre-cds\u00a0Canten Gin\u00e9<\/em>, edicions Angelets de la Terra, premi “Coup de coeur” de l’Acad\u00e9mie Charles-Cros 2015<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Quan tenia 20 anys, era a la Sorbona a punt de fer una recerca sobre la fantasia i l\u2019humor en l\u2019obra de Boris Vian. Ara s\u00f3c a Girona ; escolto i llegeixo en Joan Pau Gin\u00e9 i en Boris torna a visitar-me. Recordeu la can\u00e7\u00f3 El desertor<\/em> ? :<\/p>\n\n\n\n

Monsieur le Pr\u00e9sident \/\u00a0Senyor President
Je vous fais une lettre \/\u00a0us escric una carta
Que vous lirez peut-\u00eatre \/ que potser llegireu
Si vous avez le temps \/ si teniu temps
Je viens de recevoir mes papiers militaires \/ Acabo de rebre l\u2019ordre de marxar
Pour partir \u00e0 la guerre \/\u00a0marxar cap a la guerra
Monsieur le Pr\u00e9sident \/ senyor President
Je ne veux pas le faire \/ No vull fer-ho
Je ne suis pas sur terre \/\u00a0no s\u00f3c en aquesta terra
Pour tuer des pauvres gens \/ per matar la pobra gent<\/p>\n\n\n\n

… una crida per la pau que hauria pogut fer en Joan Pau Gin\u00e9. Boris i el trobador de Bages de Rossell\u00f3 es troben reunits en el meu cap.<\/p>\n\n\n\n

Per a cada poble \u00e9s essencial que els seus escriptors s\u2019identifiquin en cos i \u00e0nima a la llengua parlada del pa\u00eds. I sovint han de codificar-la, inscriure-la en un registre creatiu. Recordo una frase del gran escriptor americ\u00e0 Faulkner, el qual escrivia en la llengua del seu petit poble del sud dels Estats-Units : \u201cNo podem ser m\u00e9s universals que quan som petits. Ser universal, \u00e9s ser fidel al llenguatge del seu carrer, del seu camp.\u201d O podem referir-nos tamb\u00e9 al dramaturg i novel\u00b7lista quebequ\u00e8s Michel Tremblay que en les seves obres utilitza el franc\u00e8s quebequ\u00e8s : \u201cA l\u2019inici, escrivia una mena de sub-literatura francesa, escrivia com l\u2019escola em deia que ho havia de fer. I, de sobte, vaig comen\u00e7ar a escriure en quebequ\u00e8s; en aquell moment, la meva imaginaci\u00f3 va enlairar-se.\u201d No s\u00e9 si Joan Pau Gin\u00e9 era conscient de la import\u00e0ncia d\u2019expressar-se en la llengua del pa\u00eds per\u00f2 ho va fer de forma que, el gran cantautor i int\u00e8rpret de Bages, va portar el rossellon\u00e8s a un nivell d\u2019expressi\u00f3 liter\u00e0ria excepcional.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019imaginari i els temes de Gin\u00e9 ens transporten a un univers on regnen l\u2019humor i una profusi\u00f3 d\u2019imatges i met\u00e0fores que anomenen i q\u00fcestionen diferents realitats de la Catalunya Nord i de la societat en general. Gin\u00e9 vivia en un pa\u00eds que no existia pol\u00edticament, o molt poc, per\u00f2 que bullia interiorment en el fons de la gent. El trobador quebequ\u00e8s Gilles Vigneault canta \u201cEl meu pa\u00eds no \u00e9s un pa\u00eds, \u00e9s l\u2019hivern\u201d, esperant que un dia arribi la primavera. I Joan Pau Gin\u00e9 remena l\u2019allioli esperant que un dia munti. I qu\u00e8 \u00e9s l\u2019allioli ginesenc el qual ja forma part de l\u2019imaginari col\u00b7lectiu? Una can\u00e7\u00f3 que agrada molt a la mainada. La prova? : Cada primavera, el Museu del Joguet de Catalunya (Figueres) organitza uns tallers d\u2019allioli per a la mainada on hi sona la can\u00e7\u00f3. Joan Pau \u00e9s, doncs, ben present al Museu del Joguet!<\/p>\n\n\n\n

La can\u00e7\u00f3-poema L\u2019Allioli<\/em> \u00e9s una joia i, com moltes altres can\u00e7ons de Gin\u00e9, resplendeix de matisos, de sentits camuflats en imatges de despertament i de revolta. Al cor del cant : el refrany \u201cmuntar\u00e0 muntar\u00e0 l\u2019allioli muntar\u00e0\u201d. I perqu\u00e8 pugi, perqu\u00e8 la salsa prengui, cal un \u201cpoc de paci\u00e8ncia, de voluntat\u201d… ja que fa 300 anys que el poble espera tornar a ser reconegut. \u201cDemag\u00f2gia\u201d n\u2019hi ha i n\u2019hi haur\u00e0, per\u00f2 sobretot un \u201cpoc de pebre picat\u201d, do de la gent per a lligar la salsa. Gin\u00e9 ens bressola amb la seva imaginaci\u00f3, amb fantasia, amb la \u201cfor\u00e7a d\u2019un ramat\u201d. Millor \u201cpasturar\u201d, nodrir-nos de la natura que amb els discursos. L\u2019allioli muntar\u00e0, no dels \u201cmestres educats\u201d, d\u2019\u201cintel\u00b7lectuals pesats\u201c, d\u2019\u201celeccions de quant en quant\u201d que no canvien res, de la societat de \u201ccoca-cola\u201d i  \u201cciment armat.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Al Quebec s\u00f3n els poetes i els \u201cchansonniers\u201d (quebequisme per a cantautors i int\u00e8rprets), els que van crear la imatge d\u2019un pa\u00eds quebequ\u00e8s nomenant la seva natura : flora, fauna, llacs, rius, pobles i ciutats. A la Catalunya Nord, escriptors i cantants van fer el mateix. Penso amb en Pere Figueres i la seva \u201crecerca d\u2019una terra\u201d i, evidentment, amb en Joan Pau Gin\u00e9 amb el seu estil \u00fanic barrejant fantasia, humor i, fet important, una faula impressionant on els animals i la natura aut\u00f2ctona apareixen personificats, humanitzats.  Hi ha aquest cuc que \u201cse recoquilla\u201d, \u201cs\u2019entortilla\u201d ? : \u201c Al mig del m\u00f3n no ten ni cap ni cua… Deu tenir quelcom a dir\u201d sobre la bestiesa humana, i en Gin\u00e9 fa c\u00f3rrer la nostra imaginaci\u00f3 quan oposa el cuc feli\u00e7 als homes cruels i desgraciats.<\/p>\n\n\n\n

I el cargol que saluda simp\u00e0ticament en Gin\u00e9, el cargol que t\u00e9 estels per navegar, que torna al mat\u00ed al seu bressol, \u00e9s una fantasia que sembla ser el remei del poeta per enfrontar-se als problemes del m\u00f3n. Si, d\u2019un costat, el cantant descriu la \u201cputa realitat\u201d, de l\u2019altre, es meravella quan \u201cespia\u201d el petit cargol :<\/p>\n\n\n\n

Bona nit cargol
sall del teu bressol…
El la per dir prou
el si per si plou
el do per dormir
el re pel cam\u00ed
el mi per qui vol
el fa si fa sol<\/p>\n\n\n\n

En Joan Pau Gin\u00e9 guarda la mirada d\u2019un nen que observa la condici\u00f3 humana. Estimula la nostra imaginaci\u00f3 : aquest cargol, que busca i troba el seu cam\u00ed, del mat\u00ed a la nit, que sap dir \u201cprou\u201d… \u00e9s una lli\u00e7\u00f3 per als homes i les dones. Prou, podria dir-ho tamb\u00e9 el \u201cxirment\u201d personificat i maltractat de Gin\u00e9, com el sarment de Salvador Espriu, en el poema \u201cHe mirat aquesta terra\u201d, cantada amb tanta eloq\u00fc\u00e8ncia per en Raimon :<\/p>\n\n\n\n

Mentre comprenien savis dits de cec
com l’hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.<\/p>\n\n\n\n

Espriu, Raimon, Gin\u00e9 miren, senten, acaricien aquesta terra, fan osmosi amb ella. \u201cEl xirment\u201d del poeta de Bages es presenta als \u201chomes i dones del departament\u201d. La seva vida male\u00efda, embrutida per les \u201csofrades\u201d, mal tallat, deformat pels \u201ccops de vent\u201d. Avui dia, les vinyes cedeixen el lloc al cotiu urbanitzat, a cases de curta vida que seran elles tamb\u00e9 arrencades com el \u201cpobre xirment\u201d, \u201censofrades\u201d, i que acabaran com fagot llan\u00e7at al bell mig del carrer. Gin\u00e9 i el xirment es van \u201cfer companys\u201d i el poeta assegura que li \u201cva contar aix\u00f2. Per a la gent que sap escoltar, les vinyes parlen. No perdem en nosaltres el nen que somnia!<\/p>\n\n\n\n

Catalunya : pa\u00eds de mar, de plana i de muntanyes.  Una natura sencera, \u00edntegra, que omple l\u2019espai. Bellesa grandiosa que l\u2019home ataca pel profit, natura amena\u00e7ada com la llengua que llangueix en l\u2019inevitable ambig\u00fcitat ling\u00fc\u00edstica francesa :<\/p>\n\n\n\n

Espieu la mar
espieu la plana
espieu el sol
espieu la muntanya
espieu tenim dues lleng\u00fces
una ple dia i una per la nit (Espieu)<\/p>\n\n\n\n

El mar del poeta fa \u201ccarulla trista… Els (seus) ulls tan blaus, Qui els tripitja\u201d. Un mar exhaurit de les seves riqueses, ofegat pels desherbants. Per\u00f2 Gin\u00e9 reacciona a trav\u00e9s de les seves imatges perqu\u00e8 la gent espi\u00ef i actu\u00ef per a salvaguardar els \u201culls tan blaus\u201d. El dest\u00ed del poble catal\u00e0 es mira al mar amena\u00e7at, s\u00edmbol universal que l\u2019autora acadiana, Antonine Maillet, va vincular  a la deportaci\u00f3 del poble acadi\u00e0 en la seva novel\u00b7la Pel\u00e0gia la carreta<\/em> (P\u00e9lagie la Charette<\/em>, premi Goncourt, 1979). Malgrat tot, Gin\u00e9 i Maillet semblen confiats: la Catalunya Nord encara existeix, l\u2019Ac\u00e0dia tamb\u00e9, el gran p\u00e8lag ens ensenya i ens engatgen a protegir-les.<\/p>\n\n\n\n

El vent fresc del mar, la marinada, evoca alhora el passat, el present, i el futur :<\/p>\n\n\n\n

La marinada
\u00e9s una hist\u00f2ria
que s\u2019aixeca de la mar
\u00e9s la mem\u00f2ria retrobada (La marinada)<\/p>\n\n\n\n

Aquest vent,  aquesta \u201camiga amb els ulls blaus\u201d, aquesta \u201cm\u00e0 dins dels cabells\u201d, un \u201cpi que torna a parlar\u201d, els \u201csenills que fan sonar\u201d, la marinada fa la m\u00fasica del pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

\u201cNina\u201d, canta el poeta, \u201cEl vent del m\u00f3n, s\u2019\u00e9s aixecat, i porta lluny el teu ress\u00f2, fa c\u00f3rrer fulles del passat, i troba una nova can\u00e7\u00f3\u201d. Sabem que Catalunya \u00e9s pa\u00eds de vents ; Raimon el canta a la seva manera : \u201cnosaltres… al vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, els ulls al vent, al vent del m\u00f3n\u201d. Cara al vent, per afrontar l\u2019exist\u00e8ncia dels humans, m\u00e9s espec\u00edficament, la dels catalans que volen decidir llur futur.<\/p>\n\n\n\n

Esquin\u00e7at \u201cd\u2019un band a l\u2019altre del rideu\u201d, el Pirineu es presenta com una cortina de puntes, un \u201crideu\u201d de neu i no de ferro, que no impedeix l\u2019amor i la fraternitat. Els pares d\u2019en Joan Pau en s\u00f3n la il\u00b7lustraci\u00f3 :<\/p>\n\n\n\n

Los meus pares ben estimats
per una voluntat de Deu
varen n\u00e9ixer de cada costat
dels blancs rideus del Pirineu.
Aqu\u00ed va comen\u00e7ar la hist\u00f2ria
d\u2019un amor pur com blanca neu
a l\u2019ombra fresca i regalada
del blancs rideus del Pirineu. (D\u2019un band a l\u2019altre del rideu)<\/p>\n\n\n\n

Aqu\u00ed tenim la il\u00b7lustraci\u00f3 po\u00e8tica i real que un tractat no pot separar gent que s\u2019estima, gent del mateix poble, de la mateixa fam\u00edlia. Com tants catalans del nord, en Joan Pau va ser obligat a deixar el Rossell\u00f3 per anar a treballar a Par\u00eds. La seva can\u00e7\u00f3 \u201cMontparnasse\u201d n\u2019\u00e9s el testimoni:<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s un desert la capital
plena de llum i de milions
i te se\u2019n van les il\u00b7lusions…
Quan ven la fi de la jornada
me posi el \u201cBall de la civada\u201d
i quan el disc \u00e9s acabat
torni posar l\u2019altre costat
I veig les terres dels meus pares
amb la llengua de les mares
esbocinades pel profit
i dins la nit me ven i crit<\/p>\n\n\n\n

I com molts catalans, Gin\u00e9 va tornar a Bages, el seu poble :<\/p>\n\n\n\n

I quan te\u2019n vas pel m\u00f3n
el teu vilatge \u00e9s plom
te pesa un munt…\u00c9s com un arbre verd
amb el seu llibre obert
I recobert (Bages)<\/p>\n\n\n\n

Aquest cant coincideix amb la crida d\u2019una altra gran veu de la nova can\u00e7\u00f3 nord-catalana, la d\u2019en Jordi Barre que canta la poesia d\u2019en Joan Cayrol :<\/p>\n\n\n\n

Torna a venir Vicens
aqu\u00ed \u00e9s ta vida
torna a venir Vicens
\u00e9s la veu d’un germ\u00e0
torna torna a venir
aqu\u00ed \u00e9s ta vida
torna, torna a venir
el pa\u00eds cantar\u00e0 (Torna venir Vicens)<\/p>\n\n\n\n

La primera infantesa, els paisatges dels primers anys, la llengua dels avis i dels pares, el poble d\u2019origen, el seu campanar, la pla\u00e7a per xerrar, la saba de la identitat no deixaran de muntar.  \u201cSem pas m\u00e9s b\u00e8sties que els altres, solament sabem pas qui sem, ni d\u2019on venim ni on anem, al Canig\u00f3 hi ha neu\u201d (La Crisa). Neu, imatge de la confusi\u00f3, el poeta bagenc retroba novament el trobador quebequ\u00e8s Gilles Vigneault : \u201cEl nostre pa\u00eds, no \u00e9s el nostre pa\u00eds, \u00e9s l\u2019hivern\u201d. Un hivern interior, de falta de consci\u00e8ncia. Els dos cantants agermanats pel llenguatge po\u00e8tic aviven la nostra imaginaci\u00f3 per canviar l\u2019estagnaci\u00f3. Els grans creadors es retroben, entonen amb Llu\u00eds Llach, que vinguem del nord o del sud,  \u00abcaminem per poder ser i volem ser per caminar \u00bb. I el poeta de Bages s\u2019adre\u00e7a a Fran\u00e7a : \u201cVos que teniu la dignitat, com a principal refer\u00e8ncia, respecteu nostra identitat, que \u00e9s un dret a la difer\u00e8ncia.\u201d (Diguem-ho).<\/p>\n\n\n\n

Per en Joan Pau, el catal\u00e0 \u00e9s m\u00fasica, \u00e9s \u201caqueixa llengua rosa\u201d que d\u00f3na un sentit a la vida, que reconcilia amb el passat i construeix un pont cap al futur. El poeta convida els catalans a parlar:<\/p>\n\n\n\n

Parla-me diguis-me coses
amb aquesta llengua rosa
que rossega pels carrers
Diguis-me coses boniques
diguis-me coses ben dites
sense pensar en res m\u00e9s
Parla-me diguis-me coses
amb aquesta llengua boja
que se perd en caminets…<\/p>\n\n\n\n

Diguis-me lo que se passa
amb la llengua de casa
la que a escola t\u2019han def\u00e8s…
Diguis-me que la perola
de sus del foc de l\u2019hist\u00f2ria
ten el tap que en pot pas m\u00e9s (Parla-me diguis-me coses)<\/p>\n\n\n\n

 \u201cQui perd els or\u00edgens perd identitat\u201d canta en Raimon. Els valencians que \u201cv\u00e9nen d\u2019un silenci que no \u00e9s resignat\u201d, silenci del pes de la hist\u00f2ria, per\u00f2 fals silenci ple de paraules, fidel a l\u2019imaginari del trobador quebequ\u00e8s Gilles Vigneault:<\/p>\n\n\n\n

Les gens de mon pays \/ La gent del meu pa\u00eds
Ce sont gens de paroles \/ s\u00f3n gent de paraules
Et gens de causerie \/ i gent de conversa
Qui parlent pour s\u00b4entendre \/ que parlen per entendre\u2019s
Et parlent pour parler \/ i parlen per parlar
Il faut les \u00e9couter \/ Cal escoltar-los
Je vous entends r\u00eaver \/ Us sento somniar
Douce comme rivi\u00e8re \/ dol\u00e7a com un riu
Je vous entends claquer \/ us sento esclafar
Comme voile du large \/ com vela mar endins
Je vous entends gronder \/ us sento tronar
Comme chute en montagne \/ com cascada a muntanya
Je vous entends rouler \/ us sento ressonar
Comme baril de poudre \/ com barril de p\u00f3lvora<\/p>\n\n\n\n

…<\/p>\n\n\n\n

Je vous entends cogner \/ Us sento colpejar
Comme mer en falaise \/ com mar al penya-segat
Je vous entends passer \/ us sento passar
Comme glace en d\u00e9b\u00e2cle \/ com gel en desgla\u00e7
Je vous entends demain \/ us sento dem\u00e0
Parler de libert\u00e9 \/ parlar de llibertat<\/p>\n\n\n\n

Parlar, comunicar, conv\u00e8ncer per al poder de les imatges po\u00e8tiques. La paraula : s\u00edmbol de cohesi\u00f3 social, de fraternitat, de canvi, de llibertat. Al Quebec dels anys seixanta, l\u2019insult suprem d\u2019una certa elit canadenca-anglesa respecte a l\u2019\u00fas del franc\u00e8s era  \u201cSpeak white\u201d, parla blanc, \u00e9s a dir angl\u00e8s. Un poema molt conegut de la poeta Mich\u00e8le Lalonde porta per t\u00edtol aquesta inj\u00faria. Gr\u00e0cies a la nova can\u00e7\u00f3 nord-catalana, amb Joan Pau Gin\u00e9, Pere Figueres i Jordi Barre, la paraula sortia de l\u2019armari, baixava al carrer, entrava en la creaci\u00f3 liter\u00e0ria.  Joan Pau Gin\u00e9 fa callar els \u201cmestres educats\u201d \u201caquells que riuen, quan tot parlant t\u2019escapa un mot de catal\u00e0, els mestres educats \u2026 aquells que diuen que cal parlar franc\u00e8s i sobretot callar.\u201d<\/p>\n\n\n\n

El to de l\u2019obra de Gin\u00e9 \u00e9s molt m\u00e9s fantasi\u00f3s i ir\u00f2nic que bel\u00b7ligerant. \u201cAdieu, \u00e7a va?\u201d, la seva can\u00e7\u00f3 m\u00e9s coneguda, juntament amb \u201cL\u2019Allioli\u201d, n\u2019\u00e9s un bon exemple. El tema \u00e9s seri\u00f3s, tr\u00e0gic, … un pa\u00eds \u201cdesbotat\u201d, per\u00f2 expressat a trav\u00e9s d\u2019una roda punxada de bicicleta, la can\u00e7\u00f3 ella mateixa \u00e9s per tant \u201clleugera\u201d, \u201ccantussejant\u201d.<\/p>\n\n\n\n

La divisa del Quebec, la qual apareix a les matr\u00edcules de tots els cotxes, \u00e9s \u201cMe\u2019n recordo\u201d, \u201cJe me souviens\u201d. \u00c9s una crida a recordar l\u2019exili dels quebequesos als Estats-Units el segle XIX ; recordar que la llengua del pa\u00eds era, \u00e9s i ser\u00e0 el franc\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n

En l\u2019obra de Joan Pau Gin\u00e9, aquest record identitari es representa pel mar i per tota la natura \u2013 mar-plana-muntanya \u2013,  signes de continu\u00eftat, d\u2019identitat en esdevenir. Tenim aqu\u00ed la poesia de la mirada. Una sensualitat lliga er\u00f2ticament el poeta amb el pa\u00eds :<\/p>\n\n\n\n

S\u00f3n com un somni
les velles barques
plenes d\u2019hist\u00f2ries i de records
voldrien fer l\u2019\u00faltim esfor\u00e7
per tornar festejar l\u2019onada…
Veles i vents s\u00f3n mans d\u2019amants (Les velles barques)<\/p>\n\n\n\n

Els poetes quebequesos van crear, espont\u00e0niament sense consultar-se, la imatge de la \u201cfemme pays\u201d, la \u201cdona pa\u00eds\u201d, amb nombrosos poemes sobre el paisatge com si fos un cos de dona. Gin\u00e9 utilitza tamb\u00e9 aquesta met\u00e0fora universal : \u201cJo \u00e9s la mar, dins l\u2019aigua s\u00f3n les dones, Jo \u00e9s la mar, amb els filats pescant la lluna,… Cada dir\u00e0 t\u2019esperi, jo \u00e9s la mar, pa\u00eds sense nom.\u201d (Jo \u00e9s la mar)<\/p>\n\n\n\n

Gin\u00e9 convida el seu lector o la persona que l\u2019escolta o que canta les seves can\u00e7ons a gaudir de l\u2019espectacle olfactiu i pintoresc que emana de la seves paraules :<\/p>\n\n\n\n

Tots els perfums de la terra tot el llum que fa el sol
\ni jo quan s\u00f3n tot sol hi pensem
\nDir que els ulls del vent ploren sus l\u2019aigua del pont…
\nho sabem ho sabem ho sabem
\nhi pensem hi pensem hi pensem (Hi pensem)<\/p>\n\n\n\n

Tot \u00e9s m\u00fasica, sensualitat, en un espai equilibrat tot i que debilitat:<\/p>\n\n\n\n

El meu pa\u00eds \u00e9s una pruna
passa el temps a fer torns
el sol li fa cara rodona
hi ha riberes mars i munts
la pluja hi cau i tot perfuma
el vent hi xiula una can\u00e7\u00f3 (El meu pa\u00eds)<\/p>\n\n\n\n

I amb aquesta poesia, simfonia de la natura, interv\u00e9 un tema molt contemporani, el de l\u2019ecologia a \u201cHi ha merda a mar\u201d :<\/p>\n\n\n\n

… milenats de f\u00e0briques
\nque a la mar escopinyaran
\ntones i tones de brut\u00edcies
\n\u00c9s la \u201cran\u00e7\u00f3\u201d del gran mercat
\nque fa que avui hi ha merda a mar…
\nuna central at\u00f2mica
\ncom sem un poble conciliant
\nla trobarem for\u00e7a bonica
\n\u00c9s la \u201cran\u00e7\u00f3\u201d del quilowatt
\nque fa que avui hi ha merda a mar<\/p>\n\n\n\n

Gin\u00e9 descriu tamb\u00e9 la destrucci\u00f3 del pa\u00eds, transformat en \u201cparad\u00eds\u201d pels turistes dibuixats en llagostes, aquesta horda \u201cde pell blanc com n\u00favols\u201d, fent del Rossell\u00f3 un \u201cpaisatge de paraxocs i paraxocs\u201d, tornant als seus pa\u00efsos d\u2019origen \u201ccap torrat com una fava, dins la brasa del sorral\u201d. (\u201cPallagostins de l\u2019Estiu\u201d). Cas d\u2019excepci\u00f3: a Sant Cebri\u00e0 \u201cn\u2019hi havia un que parlava catal\u00e0\u201d. Dissortadament,  pels \u201cpallagostins\u201d del nord, Catalunya \u00e9s… boles de picolat, USAP… La llengua catalana ? Ni vista ni coneguda: \u201cLlavores canti pels turistes, i com hi comprenen res, els hi dic en parlant franc\u00e8s, vos dedicacer\u00e9 els meus discs…, Tamb\u00e9 canti pels catalans, mes de vegades v\u00e9nen pas\u201d. (\u201cLa la la\u201d). Catalunya, un no-pa\u00eds. Com deia Gaston Miron, un dels poetes quebequesos m\u00e9s reputat, els \u201cnon-pays\u201d com el Quebec (i podem afegir-hi Catalunya i Esc\u00f2cia) nom\u00e9s poden produir \u201cnon-po\u00e9sie\u201d, una \u201cno-poesia\u201d una \u201cno-can\u00e7\u00f3\u201d, reflex de la situaci\u00f3 pol\u00edtica, cultural, econ\u00f2mica, \u201cno-acabada\u201d, no resolta encara. Els escriptors d\u2019aquests pa\u00efsos que no s\u00f3n pa\u00efsos viuen en una ambig\u00fcitat perillosament assimiladora.<\/p>\n\n\n\n

La can\u00e7\u00f3, la poesia sense economia, sobreviu per\u00f2 no floreix. \u201cAmb el vi que se v\u00e9n pas, amb treballs desgraciats\u201d, cap normalitat. L\u2019allioli no ha muntat encara, les desigualtats regnen,  grandioses i solemnes espectacles de \u201cprocessions de la Sanch\u201d a  Pasqua, \u201ccarrotes pels obrers\u201d tot l\u2019any, un pa\u00eds de \u201cxomatge\u201d que no sabem anomenar en catal\u00e0, i aquesta minoria que gasta sense mesura als casinos i menja a la creperia, un pa\u00eds d\u2019\u201dArgelers burg\u00e8s\u201d. I el fossat entre acabalats i no-acabalats s\u2019ha aprofundit, casinos no nom\u00e9s a Argelers de la Marenda sin\u00f3 tamb\u00e9 al Volo, a Cotlliure, a Sant Cebri\u00e0, al Barcar\u00e8s… una costa de casinos.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019obra de Gin\u00e9 ressona d\u2019actualitat. Les darreres not\u00edcies, les \u201cdarreres noves\u201d  del poema d\u2019aquest nom, fan esclatar \u201cbombes atemptats, guerres i disbarats, Plou gotes de sang, el nostre m\u00f3n, va mal.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Malgrat tota aquesta mis\u00e8ria, malgrat la destrucci\u00f3 de la natura i els atacs en contra del catal\u00e0, temes que preocupen Gin\u00e9, el que domina en la seva obra \u00e9s la grandesa del pa\u00eds, la topon\u00edmia commovedora, i, m\u00e9s que la mort, m\u00e9s que el patiment, hi ha l\u2019amor i la tendresa :<\/p>\n\n\n\n

Deambules dia i nit
sota els meus dits
dins dels meus somnis
Deambules dia i nit
sigui lluna o sigui sol
ets la q\u00fcesti\u00f3
i la resposta
Sigui lluna o sigui sol
i tan sols si t\u2019imagini
t\u2019estimi (Q\u00fcesti\u00f3 d\u2019amor)<\/p>\n\n\n\n

Enutjat per les injust\u00edcies, el poeta \u00e9s salvat per la suavitat i la dol\u00e7or de l\u2019amor :<\/p>\n\n\n\n

Cadi cam\u00ed ten la seva porta…
tardes d\u2019hivern si me\u2019n recordi
a la finestra dels teus ulls
penjat com si plovien cordes
dins la calentor dels llen\u00e7ols  (Camins)<\/p>\n\n\n\n

I aquesta dona, aquesta musa, \u00e9s la dona del pa\u00eds, \u00e9s la saba que munta, el cant d\u2019ocell que piteja : \u201cCatalana ets la saba que sempre a punt de muntar, Catalana ets el cel, Sota de cada soca hi dura un cant d\u2019ocell, Catalana Catalana Catalana.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 m\u2019agrada l\u2019obra de Joan Pau Gin\u00e9 ? Perqu\u00e8 escoltar-la \u00e9s sentir pujar l\u2019alegria en mi i tenir el sentiment de voler millorar la qualitat de la condici\u00f3 humana. No tot est\u00e0 perdut. Un dia l\u2019allioli muntar\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

_______________<\/p>\n\n\n\n

Donald Smith \u00e9s catedr\u00e0tic em\u00e8rit de literatura quebequesa (Universitat Carleton, Ottawa), editor  i autor de disset llibres dels quals D’une nation \u00e0 l’autre<\/em>, Gilles Vigneault, conteur et po\u00e8te<\/em>, Jacques Godbout : du roman au cin\u00e9ma<\/em>, L’\u00c9crivain devant son oeuvre<\/em>, Dictionnaire du fran\u00e7ais qu\u00e9b\u00e9cois, acadien et cadjin<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Donald Smith escriu articles en catal\u00e0, franc\u00e8s i angl\u00e8s sobre la relaci\u00f3 entre el Quebec i Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En el llibre Canten Gin\u00e9 m\u00e9s de noranta cantants dels Pa\u00efsos Catalans interpreten can\u00e7ons de Joan Pau Gin\u00e9, cantautor rossellon\u00e8s mort el 1993 en un accident de circulaci\u00f3. El llibre consta de quatre CD, que recullen 92 de les seves can\u00e7ons. L’edici\u00f3 inclou les lletres de totes les can\u00e7ons amb una traducci\u00f3 al franc\u00e8s, i […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":306,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_acf_changed":false,"_cu_dining_location_slug":"","footnotes":"","_links_to":"","_links_to_target":""},"cu_page_type":[],"class_list":["post-343","page","type-page","status-publish","hentry"],"acf":{"cu_post_thumbnail":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/343","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=343"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/343\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":721,"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/343\/revisions\/721"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/306"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=343"}],"wp:term":[{"taxonomy":"cu_page_type","embeddable":true,"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/cu_page_type?post=343"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}