{"id":604,"date":"2026-03-12T08:39:13","date_gmt":"2026-03-12T12:39:13","guid":{"rendered":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/?page_id=604"},"modified":"2026-03-18T05:06:05","modified_gmt":"2026-03-18T09:06:05","slug":"colla-didiotes","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/colla-didiotes\/","title":{"rendered":"Bande de caves, Claude P\u00e9loquin, Colla d\u2019idiotes, Jordi Bonet: una crida a l’acci\u00f3 per a salvar el catal\u00e0 a Catalunya i el franc\u00e8s al Quebec."},"content":{"rendered":"\n
\n
\n\n
\n
\n
\n

\n Colla d\u2019idiotes\n <\/h1>\n \n \n <\/header>\n\n <\/div>\n\n <\/div>\n\n <\/div>\n<\/section>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

 2 de mar\u00e7 2026<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Analisi<\/h2>\n\n\n\n
\"Donald<\/figure>\n\n\n
\n
\n

L\u2019experi\u00e8ncia d\u2019un quebequ\u00e8s que intenta viure en catal\u00e0 a Catalunya.<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/div>\n\n\n

\"\"

Foto: Ian Ericksen
“NO ESTEU FARTS DE MORIR, COLLA D’IDIOTES?”<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Una crida a l’acci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n

“Vous n’\u00eates pas \u00e9coeur\u00e9s de mourir, bande de caves?”, la interpel\u00b7laci\u00f3 feta pel poeta quebequ\u00e8s Claude P\u00e9loquin el 1969, ha quedat com una icona del despertar del sentiment quebequ\u00e8s. Un any despr\u00e9s l’artista catalanoquebequ\u00e8s Jordi Bonet va esculpir la frase al Grand Th\u00e9\u00e2tre de Qu\u00e9bec, que tradu\u00efda dona t\u00edtol a aquest article i vol ser un crit d’alerta i esperan\u00e7 alhora per al catal\u00e0.
\u00a0
DONALD SMITH – CATEDR\u00c0TIC EM\u00c8RIT
UNIVERSITAT CARLETON (OTTAWA)<\/strong>
\u00a0
\u00c9s dissabte, dia de partit al Camp Nou. Gr\u00e0cies als cartells en catal\u00e0, trobo el meu seient. Al meu costat, seu un senyor que parla a la seva filla en castell\u00e0. Jo soc quebequ\u00e8s. Tant en les pantalles com en la megafonia tot \u00e9s en catal\u00e0. Sona el c\u00e0ntic del Bar\u00e7a Un dia de partit, tots tres el cantem sense que l\u2019idioma sigui un problema. \u201cUn dia de partit, al gol nord vaig anar, nom\u00e9s d\u2019entrar a la grada, em vaig enamorar.\u201d Despr\u00e9s del partit, surto del recinte esportiu i entro en un bar. Quan demano un tallat, el cambrer em diu que no m\u2019ent\u00e9n. Qu\u00e8 ha passat? Barcelona ha deixat de ser una ciutat catalana? Vet aqu\u00ed la realitat amb qu\u00e8 em trobo dia s\u00ed, dia tamb\u00e9. I jo, que no parlo castell\u00e0 sin\u00f3 catal\u00e0, penso que hem d\u2019enamorar els habitants de Catalunya perqu\u00e8 tothom participi en catal\u00e0 de la vida tan rica que ens ofereix el pa\u00eds: en la cultura, en l\u2019esport, en la seva natura, en la seva economia, etc.
\u00a0
Quan nom\u00e9s llegeixo r\u00e8tols o em parlen en castell\u00e0, em sento en un pa\u00eds estranger, sobretot tenint en compte que fa vuit anys vaig decidir que si volia viure a Catalunya calia aprendre el catal\u00e0. Com millorar, doncs, la pres\u00e8ncia del catal\u00e0? Sens dubte cal canviar actituds: quan entreu en una botiga en qu\u00e8 l\u2019aparador nom\u00e9s sigui en castell\u00e0, queixeu-vos; quan un men\u00fa no estigui en catal\u00e0, queixeu-vos; quan us despatxin en castell\u00e0, demaneu ser atesos en catal\u00e0; quan una persona us parli catal\u00e0 amb accent, no li respongueu en castell\u00e0. L\u2019automatisme, sovint inconscient i tan interioritzat, d\u2019acceptar ser tractat en castell\u00e0 o de canviar nosaltres al castell\u00e0 \u00e9s un insult al nostre idioma i a les persones que fem l\u2019esfor\u00e7 de parlar-lo. Anem amb compte, perqu\u00e8 si no cuidem el catal\u00e0 es tornar\u00e0 tan minoritari que un bon dia haur\u00e0 desaparegut.
\u00a0
L\u2019Estatut de Catalunya fixava el catal\u00e0 com a llengua preferent; volia dir aix\u00f2 que no nom\u00e9s es tenia el dret de parlar en catal\u00e0 sin\u00f3 tamb\u00e9 de ser respost en catal\u00e0. Malauradament, i de manera vergonyosa, el Tribunal Constitucional va eliminar l\u2019adjectiu preferent, de manera que, en l\u2019\u00e0mbit privat, nom\u00e9s es pot apel\u00b7lar al dret de poder parlar-lo per\u00f2 no al de ser tractat en el nostre idioma. Aix\u00f2 ha afeblit molt el catal\u00e0 i demostra una de les principals difer\u00e8ncies entre la llei quebequesa, que consagra el franc\u00e8s com la \u201cllengua de treball\u201d, i la llei catalana sobre l\u2019\u00fas de la llengua. Cal rebel\u00b7lar-nos contra aquesta agressi\u00f3 utilitzant cada dia en la nostra quotidianitat el catal\u00e0. La nostra insist\u00e8ncia, n\u2019estic segur, far\u00e0 que el catal\u00e0 tingui m\u00e9s valor, que esdevingui aleshores un requisit per trobar feina i que, en conseq\u00fc\u00e8ncia, la gent el vulgui aprendre perqu\u00e8, finalment, nosaltres siguem tractats en catal\u00e0.
\u00a0
Catalunya t\u00e9 el millor sistema d\u2019immersi\u00f3 del m\u00f3n. La prova \u00e9s que els estudiants catalans, quan acaben la formaci\u00f3 obligat\u00f2ria, dominen tant el castell\u00e0 com el catal\u00e0. Malauradament, els aires a Europa no ens s\u00f3n gaire favorables. Amb tanta ultra intoler\u00e0ncia cal blindar la nostra immersi\u00f3 i, alhora, propiciar que els patis de les escoles esdevinguin espais de joc, tamb\u00e9 en catal\u00e0. En els de Barcelona, microcosmos del que Catalunya pot esdevenir, el castell\u00e0 hi predomina fins i tot entre els alumnes catalanoparlants. \u00c9s una tasca dif\u00edcil, si b\u00e9 no impossible, perqu\u00e8 Catalunya no t\u00e9 el control total sobre l\u2019\u00fas de la llengua a l\u2019escola. Els tribunals espanyols ni accepten ni entenen el fet que el catal\u00e0 sigui la llengua d\u2019\u00fas com\u00fa i que, com a llengua amena\u00e7ada, ha de ser protegida; el castell\u00e0, en canvi, no essent una llengua en perill, gaudeix del m\u00e0xim respecte i protecci\u00f3 dels jutges. Intento entendre-ho, per\u00f2 no ho aconsegueixo perqu\u00e8 estic forjat sota el prisma quebequ\u00e8s i canadenc en qu\u00e8 el pati es concep com a part indissociable de l\u2019escola. Aix\u00ed, com que \u00e9s un espai educatiu m\u00e9s, a les escoles p\u00fabliques franc\u00f2fones del Quebec el franc\u00e8s \u00e9s la llengua normal i obligat\u00f2ria als passadissos, els espais comuns, les aules\u2026 El mateix succeeix a les escoles d\u2019immersi\u00f3 en franc\u00e8s per a angloparlants al Canad\u00e0 angl\u00f2fon. Per\u00f2 per arribar a aquest punt es va haver de lluitar molt. Als anys cinquanta del segle passat, el Quebec estava sotm\u00e8s a la dominaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica dels angl\u00f2fons. El despertar del sentiment quebequ\u00e8s als anys seixanta va propiciar l\u2019anomenada “R\u00e9volution Tranquille”. El gran poeta quebequ\u00e8s Claude P\u00e9loquin va escriure el 1969 \u201cVous n\u2019\u00eates pas \u00e9coeur\u00e9s de mourir, bande de caves?\u201d (\u201cNo esteu farts de morir, colla d\u2019idiotes?\u201d). Un any despr\u00e9s, l\u2019artista catalanoquebequ\u00e8s Jordi Bonet va gravar aquesta frase en un dels murs del Grand Th\u00e9\u00e2tre de Qu\u00e9bec donant-li aix\u00ed encara m\u00e9s rellev\u00e0ncia i convertint-se en una crida a l\u2019acci\u00f3. Els grans cantautors F\u00e9lix Leclerc i Gilles Vigneault, o l\u2019escriptora Mich\u00e8le Lalonde amb el seu poema \u00e8pic Speak White, insult que alguns angloparlants adre\u00e7aven als franc\u00f2fons del Quebec quan utilitzaven la llengua francesa en p\u00fablic (l\u2019equivalent del \u201chabla en cristiano\u201d que castellanoparlants propiciaven als catalanoparlants), van despertar la consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva tal com a Catalunya van fer els Setze Jutges.
\u00a0
Ara \u00e9s el moment de tornar a al\u00e7ar-se i dir un no rotund, com el d\u2019en Raimon, quan els nostres drets ling\u00fc\u00edstics s\u00f3n trepitjats. I la immigraci\u00f3, quin paper hi t\u00e9? Voler controlar la immigraci\u00f3 no \u00e9s sin\u00f2nim de no voler o d\u2019odiar les persones immigrants. A Catalunya no volem discriminar-les o tractar-les com fa l\u2019actual govern dels Estats Units. El govern espanyol vol regularitzar la situaci\u00f3 de 500.000 persones migrades. D\u2019aquestes, 150.000 es troben a Catalunya. La pregunta \u00e9s si aquestes persones podrien contribuir a castellanitzar encara m\u00e9s el pa\u00eds. El Quebec t\u00e9 el control de la immigraci\u00f3. Va demanar aquest poder al govern federal per contribuir a preservar el franc\u00e8s. A\u00a0 Am\u00e8rica del Nord, hi ha m\u00e9s de 400 milions d\u2019angl\u00f2fons i uns 8 milions de quebequesos franc\u00f2fons, tal com al Principat hi ha uns 8 milions d\u2019habitants. El govern quebequ\u00e8s selecciona les persones que obtenen el perm\u00eds per anar a viure al Quebec. Parlar el franc\u00e8s dona punts perqu\u00e8 sens dubte facilita l\u2019acollida per\u00f2, havent-hi altres criteris de selecci\u00f3 que compten igualment, el resultat final \u00e9s que moltes persones no franc\u00f2fones obtenen tamb\u00e9 el perm\u00eds d\u2019entrada. Per a elles, hi ha seguidament una formaci\u00f3 gratu\u00efta d\u2019entre tres i sis mesos de franc\u00e8s i de cultura quebequesa. Quan finalitzen els cursos, les persones es mostren molt satisfetes perqu\u00e8 la seva integraci\u00f3 \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil. Catalunya podria tenir el mateix control de la immigraci\u00f3 que el Quebec? Actualment sembla impossible. Bona part dels ciutadans de l\u2019Estat espanyol, partits pol\u00edtics, judicatura i govern tenen moltes retic\u00e8ncies a recon\u00e8ixer la pluralitat nacional de l\u2019Estat. El Canad\u00e0 \u00e9s molt m\u00e9s descentralitzat perqu\u00e8 \u00e9s una confederaci\u00f3 i respecta les minories ling\u00fc\u00edstiques i culturals. Costa imaginar que l\u2019Estat espanyol arribi a acceptar mai un model similar, mentre que el dret a decidir, ja ho hem vist, \u00e9s negat una i altra vegada malgrat que \u00e9s un dret reconegut per les Nacions Unides i Espanya va signar els tractats que el recullen (l\u2019article 1 de la Carta de l\u2019ONU i el Pacte Internacional de Drets Econ\u00f2mics, Socials i Culturals) en qu\u00e8 s\u2019estableix el principi que \u201ctots els pobles tenen dret a l\u2019autodeterminaci\u00f3\u201d. Aix\u00ed, si b\u00e9 aquest dret forma part de l\u2019ordenament jur\u00eddic espanyol, amb un pes tant o m\u00e9s fort que la Constituci\u00f3, \u00e9s vulnerat sistem\u00e0ticament.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Foto: Oc\u00e9ane Apffel Font<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

El 1969, el grup de rock progressiu quebequ\u00e8s La R\u00e9volution Fran\u00e7aise va publicar la can\u00e7\u00f3 “Qu\u00e9b\u00e9cois”, la tornada de la qual va connectar amb les reivindicacions nacionals:\u201cQu\u00e9b\u00e9cois, nous sommes Qu\u00e9b\u00e9cois\/ Le Qu\u00e9bec saura faire\/ S\u2019il ne se laisse pas faire\u201d. Transposat al catal\u00e0, podr\u00edem entonar: \u201cCatalans, som catalans \/ Catalunya sabr\u00e0 actuar \/ Si no es deixa dominar\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
JORDI BONET DE TA\u00dcLL AL GRAND TH\u00c9\u00c2TRE <\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

JORDI BONET DE TA\u00dcLL AL GRAND TH\u00c9\u00c2TRE retrata la catalanitat d\u2019un dels
grans artistes del Quebec del segle XX, gr\u00e0cies a un recorregut que permet descobrir la hist\u00f2ria, la cultura i el patrimoni de Catalunya que van marcar la vida i l\u2019obra del c\u00e8lebre pintor, ceramista, escultor i muralista quebequ\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n

Nascut a Barcelona l\u2019any 1932, Jordi Bonet viu una inf\u00e0ncia marcada no sols per la viol\u00e8ncia de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i la repressi\u00f3 sota la dictadura de Franco, sin\u00f3 tamb\u00e9 per l\u2019amputaci\u00f3 del seu bra\u00e7 dret arran d\u2019un accident a l\u2019edat de 7 anys.<\/p>\n\n\n\n

Criat en el si d\u2019una fam\u00edlia oberta a l\u2019univers de les arts i de la cultura, aviat s\u2019interessa per l\u2019arquitectura, l\u2019art, la literatura i la hist\u00f2ria de Catalunya. Gr\u00e0cies al seu pare i al seu oncle, Jordi Bonet descobreix l\u2019art rom\u00e0nic i l\u2019art modernista catalans. L\u2019esgl\u00e9sia de Sant Climent de Ta\u00fcll, amb la seva pintura mural del Crist Pantocr\u00e0tor, i el conjunt de les obres de Gaud\u00ed, entre les quals la Sagrada Fam\u00edlia, li deixaran una empremta inesborrable.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019any 1954 s\u2019instal\u00b7la al Quebec. Tanmateix, retornar\u00e0 en diverses ocasions a Catalunya, especialment a Ta\u00fcll, al Pirineu catal\u00e0. Tamb\u00e9 far\u00e0 estades a Mallorca, per visitar el seu amic d\u2019inf\u00e0ncia, el gran poeta i novel\u00b7lista Blai Bonet.
La seva primera gran obra d\u2019art p\u00fablic porta per t\u00edtol Homenatge a Gaud\u00ed, inaugurada el 1963. Est\u00e0 formada per vuit timpans destinats a decorar les portes d\u2019entrada de la sala Wilfrid-Pelletier de la Place des Arts de Montreal.
El 1969 realitza la seva obra mestra: la pintura mural del Grand Th\u00e9\u00e2tre de Quebec, una creaci\u00f3 monumental en tr\u00edptic sobre els temes de \u00abla mort, l\u2019espai i la llibertat\u00bb. Una frase del poeta Claude P\u00e9loquin, gravada en un dels murs \u2014\u00abNo esteu tips de morir, colla d\u2019idiotes! Ja n\u2019hi ha prou!\u00bb\u2014 provoca un esc\u00e0ndol.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019any 1976, el seu gran amic Blai Bonet llan\u00e7ar\u00e0, de fet, una r\u00e8plica liter\u00e0ria a aquesta pol\u00e8mica amb la publicaci\u00f3 del recull Has vist algun cop, Jordi Bonet, Ca n\u2019Amat a l\u2019ombra? En el marc d\u2019aquesta exposici\u00f3, es presenta per primera vegada material in\u00e8dit de Blai Bonet relatiu a un projecte inacabat de cat\u00e0leg d\u2019exposici\u00f3 sobre Jordi Bonet. Creador prol\u00edfic, Jordi Bonet mor de leuc\u00e8mia el 25 de desembre de 1979 a l\u2019edat de 47 anys.<\/p>\n\n\n\n

Amb aquesta exposici\u00f3 (2020), la secci\u00f3 d\u2019Estudis Catalans de la Universitat de Montreal va retre homenatge a Jordi Bonet l\u2019any que es commemorava el 50\u00e8 aniversari de la pintura mural de Quebec i el 40\u00e8 de la mort de l\u2019artista.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

La versi\u00f3 catalana d\u2019aquest web (https:\/\/ccquebec.cat\/taull\/catala\/) ha estat possible gr\u00e0cies al finan\u00e7ament del Casal catal\u00e0 del Quebec i la Secretaria d\u2019Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

 2 de mar\u00e7 2026 Analisi L\u2019experi\u00e8ncia d\u2019un quebequ\u00e8s que intenta viure en catal\u00e0 a Catalunya. Una crida a l’acci\u00f3 “Vous n’\u00eates pas \u00e9coeur\u00e9s de mourir, bande de caves?”, la interpel\u00b7laci\u00f3 feta pel poeta quebequ\u00e8s Claude P\u00e9loquin el 1969, ha quedat com una icona del despertar del sentiment quebequ\u00e8s. Un any despr\u00e9s l’artista catalanoquebequ\u00e8s Jordi Bonet […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_acf_changed":false,"_cu_dining_location_slug":"","footnotes":"","_links_to":"","_links_to_target":""},"cu_page_type":[],"class_list":["post-604","page","type-page","status-publish","hentry"],"acf":{"cu_post_thumbnail":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/604","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=604"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/604\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":680,"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/604\/revisions\/680"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=604"}],"wp:term":[{"taxonomy":"cu_page_type","embeddable":true,"href":"https:\/\/carleton.ca\/donsmith\/wp-json\/wp\/v2\/cu_page_type?post=604"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}