DONALD SMITH, «Un canadenc a Catalunya»
«A la fleca, al cafè de l’amic Joan, amb qui coneixes i amb qui no coneixes, a tot arreu i amb tothom, la primera paraula en català. Encomana el català!»
Molt bé, aquesta publicitat de la Generalitat. El català s’encomana! A veure… Si el català ha de sobreviure, ha de ser la primera llengua d’ús públic.
El castellà i el català són idiomes oficials segons l’Estatut de la Generalitat, però el bilingüisme a Catalunya no es fa amb dos idiomes d’igual potència. És per això que, si a dintre dels indrets públics el català no esdevé la primera llengua utilitzada pel personal, el català és destinat a debilitar-se. Mai el castellà no serà amenaçat; el català ho serà per sempre, com tota llengua majoritària sobre el seu territori però minoritària dins el conjunt del país.
En aquest punt de vista, el Quebec i Catalunya són similars. El Quebec va entendre des dels anys seixanta que calia donar la prioritat al francès de cara a l’anglès: retolació, publicitat, aparadors, educació, immigració, jocs de la francofonia… el francès havia de tenir una plaça predominant i legalment controlada.
L’antic primer ministre del Quebec René Lévesque, que podem comparar a Jordi Pujol respecte a la seva influència dins la formació del país, deia sovint: «L’aparador de Mont-real ha de ser tan francès com el de Toronto és anglès.»
I a Catalunya, evidentment, el català ha d’ocupar el primer lloc per tot el que toca a l’ús públic de la llengua. Primer lloc vol dir català en primer lloc, el castellà després, o lletres més grans en català que en castellà (com exigeix la llei 101 al Quebec respecte el francès amb relació a l’anglès).
Petit parèntesi: sóc canadenc anglès d’origen, vaig descobrir el Quebec, vaig aprendre el francès i vaig decidir de viure al Quebec. Sóc, doncs, quebequès i canadenc, i jo sé que l’anglès no és amenaçat al Canadà ni al Quebec, doncs, donar la prioritat al francès per a la retolació em sembla normal… Una mica de reflexió i una mica de generositat, i ja està: fomentar una llengua, sense perjudicar l’altra.
Els mitjans de comunicació juguen també un rol essencial com una de les «cares del país». Al Quebec, la ràdio i la televisió estatals són només de llengua francesa (existeix també la CBC canadenca, ràdio i televisió de llengua anglesa). Per a les ràdios i teles privades i publiques, al voltant de 60% del seu contingut (cançons, per exemple) ha de ser canadenc o quebequès. Aquestes regles van permetre a la cançó canadenca i quebequesa d’envolar-se arreu del món. Aquí, doncs, una altra idea per a les ràdios catalanes.
Fa quatre anys que visc a la Catalunya del Nord. Era per a mi normal i natural d’aprendre el català, però, ben segur, tinc la tendència a mirar les diferents realitats catalanes amb ulls i filtres canadencs. Jo sé el rol indispensable que TV3 juga per a la consolidació de la identitat catalana. Em sap greu doncs de criticar aquesta cadena, però he de fer-ho.
A l’inici, volia intitular aquesta crònica «TV3 mata el català»; em vaig contenir, però ara diré el que penso sobre la cara dubtosa de TV3. No parlo castellà, però és veritat que, gràcies al català, puc entendre bastant bé el castellà. El català és una clau que obre la porta a l’italià, al castellà, fins i tot al portuguès. Quan parlaré millor el català, aprendré el castellà, però no abans, una cosa a la vegada, i m’hauria sentit culpable d’haver après el castellà abans del català… Visc a Catalunya Nord, el Principat és també casa meva, no podia insultar el meus compatriotes refusant d’aprendre la seva llengua…
Imagineu, doncs, una persona com jo que mira TV3. Publicitats en castellà; entrevistes en castellà; sovint, l’entrevistador parla també el castellà amb els seus convidats. Arriba que, en alguns moments, no sé si miro una televisió catalana o espanyola. M’hauria equivocat de cadena: TVE 1 i no TV3?
Estic molt motivat i compromès i no és TV3 que arribarà a descoratjar-me.
Positivem! Em permeto de fer alguns suggeriments. Abans, cal mencionar que el xoc pel que fa TV3 era considerable per a mi perquè la televisió quebequesa és clarament de llengua francesa, i el que passa a TV3 dins un context quebequès seria il·legal.
No ens desesperem! La solució és fàcil, es tracta d’actuar:
– Entrevistes a les notícies, als reportatges. Principi de base: intentar de trobar un representant de l’entitat entrevistada que parli català. Si la intervenció és en castellà i no és en directe, utilitzar subtítols, això pot semblar curiós perquè els catalans entenen el castellà, però TV3 ha de projectar una cara veritablement i integralment catalana, ha de fer-ho, doncs. I és el que passa a la televisió quebequesa, malgrat que els quebequesos entenen l’anglès tant com els catalans entenen el castellà.
– Emissions d’humor i de varietats: prioritat al català, excepcionalment un contingut castellà és possible, però per fomentar el talent català, prioritat a la creació catalana.
A TV3, cal absolutament intentar de trobar, amb insistència, de cercar seriosament gent castellanoparlant que acceptarien de parlar català. L’efecte sobre la societat en general podria ser molt gran. Parlaré d’aquest problema dins una altra crònica.
Per concloure, em recordo d’aquell sopar fa uns anys amb amics de Perpinyà. Hi havia el cònsol espanyol de Perpinyà, i quan jo li vaig dir alguns mots en català, i que estava començant a aprendre’l, em va dir que el català no serveix de res perquè el castellà és una llengua universal i que tots els catalans parlen castellà.
TV3, sisplau, no doneu raó a aquesta remarca deplorable i perillosa.
___________________
Donald Smith és escriptor i catedràtic quebequès, autor entre altres obres
d’un diccionari del francès quebequès, d’un llibre sobre el cantant i
poeta Gilles Vigneault, i d’un assaig sobre la noció de nació i la
cohabitació entre pobles dintre un mateix país. Ara viu a Cotlliure i en aquest text expressa els seus sentiments sobre la televisió catalana.
El Punt, 9 octubre 2009