Acabo de llegir la Carta europea de les llengües regionals, un document molt flexible que dóna a cada estat moltes possibilitats, molts matisos d’aplicació dels articles de la Carta : aplicació total respecte a l’ensenyament, als mitjans de comunicació, a l’ús legal de les llengües, o aplicació parcial limitada però suficient per assegurar la supervivència de les llengües concernides. Era sorprès de veure tanta flexibilitat, però admeto que és una bona cosa perquè permet a cadapaís d’acceptar i d’aplicar a la seva manera aquesta carta de diversitat lingüística europea. No hi ha excuses per a França.

Us suggereixo de llegir la Carta. França ha de firmar-la, França pot firmar-la, França la firmarà ! Per què estic tan optimista? Perquè després d’haver llegit la Carta, veig que la flexibilitat és gran i que tota persona raonable – la majoria delsfrancesos cal creure-hi! – podrà arribar a un consens. Hi va de la imatge internacional de França, ens cal insistir sobre això.

Des del 3 de maig del 2008, existeix l’eina perfecta per convèncer: l’informe de l’ONU (Conseil dels drets humans) intitulat en francès “Promotion et Protection de tous les droits de l’homme civils, politiques, économiques, sociaux et culturels, y compris le droit au développement : Mission en France”.

Insisteixo : l’ONU indica clarament en aquest informe que el maltractament, a França, de les minories lingüístiques és un atemptat moral en contra els drets de la persona. L’informe constitueix un document inesperat, la prova la mésconcloent que França no respecta els drets mínims de les seves minories lingüístiques.

I no és tot, tenim més munició. L’any 1992, l’assemblea general de l’ONU va publicar la “Declaració dels drets de les persones” anomenada també “Declaració sobre les minories”. Aquesta declaració subratlla : “Les Etats devraient prendre des mesures appropriées pour que, dans la mesure du possible, les personnes appartenant à des minorités aient la possibilité d’apprendre leur langue maternelle ou de recevoir une instruction dans leur langue maternelle.”

I ara, què fer ? Sabem que l’Assemblea Nacional potser votarà d’aquí alguns mesos aquesta esmena a l’article 1 de la constitució :”Les langues régionales appartiennent au patrimoine de la Nation.” Sabem d’altra banda que l’article dos indica que “La langue de la République est le français”.

Nosaltres catalans d’origen o d’adopció, nosaltres francesos de tots orígens, utilitzem

  1. La Declaració de l’ONU sobre les minories de 2002:
  2. La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries de 2002
  3. I abans tot, l’informe de l’ONU del 2008 sobre els drets de la persona a França
  4. L’esmena proposada de la constitució (llengües regionals com patrimoni).
  5. Les iniciatives recents d’alguns elegits per parlar i defensar el català (Daniel Mach, Jean Paul Alduy, i altres de regions de l’estat)
  6. I per fi, no cal oblidar la Declaració universal de l’UNESCO sobre la diversitat cultural (1991) que estableix legalment els lligams entra drets humans i drets lingüístics

… tot això doncs per convèncer els nostres elegits que cal que França firmi la Carta sobre les llengües regionals d’Europa. I que siguem clars: si l’esmena és adoptada, jo crec que França pot firmar la carta sense canviar l’article 2, o si cal canviar-lo, només cal escriure : “La langue de la République est le français, dans le respect des langues régionales”. França escollirà els articles de la Carta que vol instituir, la garantia mínima dins la Carta seria suficient perquè podríemdemanar ajuda a Europa una vegada la carta firmada per França.

L’informe de 2008 de l’ONU indica que el govern va contestar a l’autora que les llengües regionals són sovint “opcions d’ensenyament” i que existeixen “museus de cultura regional”. Aquestes respostes no tenen sentit. Les llengüesregionals no han de ser vestigis de museu.

Reaccionem, siguem clars, units, solidaris. El temps ha arribat de firmar la Carta ; en fi tenim documents internacionals irrefutables per estar escoltats. No cal passar en silenci l’Informe de l’ONU d’aquest any que demana a França de firmar. Ara, o mai !

El Punt, Tribuna, 14 al 20 de juny del 2008