Donald Smith, escriptor i catedràtic quebequès que viu a Cotlliure, reflexiona aquí, en català, i amb la col·laboració de Joan Gaubi, President de Fem Feina, sobre la creació d’un espai econòmic, social i lingüístic català.
Creat l’any 2003, Fem Feina té com objectiu de desenvolupar i promoure les empreses de la Catalunya del Nord. Són membres d’aquesta associació essencial una cinquantena d’empreses que busquen a dinamitzar la vida socioeconòmica. Fem Feina agrupa quatre departaments interns : Fem Força pel desenvolupament de les noves energies ; Llengua Nostra per incrementar l’ús del català dins el món dels afers ; Fet Aquí per identificar i augmentar productes catalans originals ; Espai Econòmic Català (EEC) per fomentar els lligams entre el Principat i Catalunya del Nord.
Els ideals de Fem Feina s’apliquen urgentment tant a la Catalunya del nord com al sud. Al Principat, no poder treballar en la primera llengua d’ús public, el català, significa, a llarg termini, l’assimilació ; al nord, no tenir feina altre que el turisme de temporada és un desastre que buida el país, i, evidentment, no tenir les xarxes i les eines necessàries per utilitzar el català folkloritza de més a més la llengua.
Existeix un paral·lelisme revelador entre els catalans (Principat, Catalunya del Nord), els quebequesos i els canadencs-francesos que viuen fora del Quebec : perquè el francès pogués sobreviure al Quebec, calia, als anys setanta, canviar actituds i crear lleis per fer del francès « la langue du travail », tema clau de la « Révolution Tranquille » i de la recuperació de l’economia i de la llengua al Quebec ; i perquè el català sigui una llengua sana, forta, cal que al sud el català esdevengui la principal llengua de treball. Al nord, necessita un espai econòmic vibrant, amb com client principal el Principat. Aquí, cal somniar una mica, però aquest somni pot realitzar-se : a les dues Catalunyes, necessita formar gent qui pugui parlar les quatre llengües de la nostra gran regió : el català, el francès, el castellà, i, també l’anglès pel comerç internacional.
Vaig aprendre, durant la meva carrera de professor universitari de llengües i de cultura, que això és possible, gràcies a un ensenyament apropiat, anomenat funcional, per arribar a posseir molt bé la seva llengua materna, i a poder espavilar-se i treballar en altres llengües (en aquest cas, les similituds lingüístiques entre el català, el castellà i el francès fan possible un ensenyament funcional d’utilització dirigit a situacions precises, el meu cas n’és la prova : estic aprenent el català, i puc sense haver estudiat el castellà, sense parlar-lo, entendre l’essencial d’una conversa gràcies el català… un petit curs de castellà durant un any em permetria de posseir d’una manera funcional el castellà).
Per a nosaltres, que vivim a dintre les regions catalanes, es tracta de crear un mètode d’ensenyament únic per respondre a les nostres necessitats de comunicació. Em recordo el cas del govern canadenc que va crear el seu mètode d’ensenyament del francès pels canadencs anglesos, « Dialogue Canada », i també va inventar la noció d’escoles d’immersió. No vacil·lem ! Creem el nostre mètode multilingüe « Diàleg Catalunya ».
Que m’expliqui ! és tracta, pels catalans d’origen o d’adopció del nord, d’aprendre obligatòriament el francès (llengua nacional) i el català (llengua regional) d’una manera profunda com a idiomes « materns » de funcionament, i el castellà i l’anglès bàsics. Utilitzo el mot matern per oposar-me al mite perillós francès que diu que ensenyar des de l’inici de l’escola el francès i una altre llengua afebliria el francès, és fals, al contrari, milloraria el francès. Respecte als catalans del sud, les llengües de funcionament « matern » pel que fa l’ús real hauran de ser el català (llengua oficial del Principat) i el castellà (llengua nacional), i pel que fa l’ensenyament bàsic, el francès i l’anglès. Ja puc visualitzar el mètode plurillengua que podrà ser creat en dos o tres anys. Seríem a l’avantguarda d’una visió europea plural i sense fronteres.
Per als catalans, l’Europa ofereix noves possibilitats per reforçar l’economia i la llengua. L’eurodistricte anomenat « Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer » (ECT), agrupament dels Pirineus Oriental i de la província de Girona, serà llançat al gener 2010. Es tracta, segons informacions disponibles a aquest moment, d’activar la cooperació, de promoure projectes amb vocació eurocatalana, entre altres acords entre municipis del nord i del sud, amb un finançament inicial europeu, i, a partir de 2013, un programe especial i important d’Europa per promoure projectes de cohesió dedicats als espais comuns entre estats. Exemples concrets d’aquesta col·laboració són mitjans de comunicació disponibles als dos costats de la frontera, harmonització de xarxes de telefonia mòbil, de serveis de correu, la millora dels transports. El llibre blanc de l’Eurodistricte publicat en 2008 elabora 9 dominis de desenvolupament : economia, agricultura, cultura, turisme, medi ambient, planificació i habitatge, treball, sanitat i transport.
He d’admetre que estic una mica sinó vertiginosament confós sobre la vocació veritable de l’ECT comparada amb la nova Euroregió Pirineus Mediterrània (ja acceptada a Brussel·les com a Agrupació Europea de Cooperació Territorial – una AECT) integrada per la Catalunya autònoma, Catalunya del Nord, les Illes Balears, el Llenguadoc i Migdia-Pirineus. La AECT, que té la seva seu a Tolosa així que una seu a Barcelona pels consells econòmics i social de les cinc regions, pot aprovar, amb l’acord de les seves 5 regions, projectes de cooperació territorial amb fons europeus i territorials.
Malauradament, hi ha ambigüitats i confusió total en la premsa sobre aquestes entitats i doncs amb la gent en general respecte als rols que han de jugar l’Eurodistricte (ECT), l’Euroregió o la AECT. Sovint, sentim i llegim referències a l’Euroregio de l’espai català… que no existeix, l’AECT, sí !
Bé, … per intentar de clarificar aquesta nebulositat – una urgència, perquè qui diu confusió diu falta d’acció – he decidit de preguntar al president de Fem Feina, Joan Gaubi, .
Joan Gaubi, President, Fem Feina
– Joan, podeu explicar-nos la direcció que voleu que Fem Feina prengui pel futur ?
« La nostra associació com ho has esmentat molt bé, té els seus objectius ben clars, i una de les tasques que volem prioritzar es afavorir la vinguda, i facilitar la implantació d’empreses procedent de tots els països catalans aquí a Catalunya del Nord .
Senzillament, per dues raons, la primera és que aquesta presència enfortiria l’ús del català aquí i contrabalançaria l’onada de nou vinguts d’arreu de l’estat francès i d’Europa del nord, la majoria dels quals són, o bé jubilats atrets pel sol del Rosselló o bé beneficiaris de subsidis d’assistència social (RMI).
La segona, és que hem identificat els sectors econòmics que molt ràpidament poden ser desenvolupats amb bones perspectives d’èxit. Hem creat en el si de la nostra associació un departament pel desenvolupament econòmic anomenat Espaï Econòmic Català dedicat especialment a la identificació d’empreses a la venda, o creació de negocis en activitats amb potencial econòmic. Per això disposem d’un grup de professionals, advocats , notaris, fiscalistes, experts-comptables, asseguradors, en capacitat d’assessorar una empresa de cara a la legislació francesa.
Catalunya del Nord pot esdevenir una bona basa avançada per empreses del sud, de cara al mercat Europeu.
– Parlem molt de l’Eurodistricte de l’espai català i també de l’Euroregió Pirineus Mediterrània ara acceptada com Agrupació Europea de Cooperació Territorial. Que penseu d’aquestes entitats, i quina mena de col·laboració preveieu com a president de Fem Feina ?
« Penso que tota entitat que permeti el desenvolupament d’aquesta zona que nosaltres identifiquem com a l’espai econòmic català, amb proximitat i autonomia de cara als estats centralitzadors és una bona cosa per Catalunya i els catalans.
L’Euroregió Pirineus Mediterrània és entre les mans dels polítics, entre altres la Generalitat de Catalunya i consells regionals francesos, que són els mes propers a nosaltres, ja veurem què en sortirà. El que puc dir es que porto molt d’interès per la feina feta sobre el tema de l’economia pels cercles Euram i l’Institut Ignasi Vilallonga .
L’Eurodistricte triga a esdevenir realitat, avui dia és inacceptable per nosaltres els catalans de banda i banda de l’Albera d’haver de patir aquesta frontera del Pertús que és el lloc el mes controlat d’Europa, com si els acords de Shengen no s’aplicaven al nostre país. Sembla ser que les altres fronteres de l’estat francès s’han esborrat fàcilment, igual per les de l’estat espanyol situades mes a l’oest.
És evident, l’eurodistricte es una eina per a la cooperació en matèria de transports, cultura, salut etc …la seva existència ha d’afavorir l’activitat econòmica.
– Respecte a la llengua, estic convençut que sense feina on els joves d’aquí podran utilitzar al menys de vegades el català, el català és amenaçat, goso dir fotut ?
« Comparteixo la teva anàlisi sobre la situació de la llengua a Catalunya del Nord, confio en la capacitat de reacció del poble català, hem obtingut avanços importants amb les escoles catalanes la Bressola, les bilingües en el si de l’educació nacional francesa, la formació de mestres de català etc … deixar de banda el tema de l’economia identitària i l’ús de la nostra llengua a les empreses seria un greu error. Això es la nostra feina. »
– Una altre possibilitat seria de mobilitzar la població de la Catalunya del Nord per preparar una demanda oficial al govern francès de creació d’una regió catalana tal com ho permet l’article 72 de la constitució francesa, o, si això es revela difícil, un canvi de nom per a la nostra regió – clarament possible i legal – i un augment de competències per permetre’ns d’aprofitar d’un espai econòmic i lingüístic català encoratjat i ja llançat per Europa. Sabem que sovint tenim dificultats a finançar projectes aquí perquè el poder es troba a Montpeller i no a Perpinyà.
« És veritat que la constitució francesa permet aquesta possibilitat, i es evident que la situació aquí podria canviar del tot. S’ha de plantejar amb serietat, fa massa temps que Montpeller ens xucla l’oxigen »
Joan Gaudi, moltes gràcies per aquesta entrevista. Fem Feina té un rol essencial per a Catalunya i per al Principat. Respecte a la creació d’una regió catalana, parlaré d’això dins una crònica ulterior.
El PuntAvui, El PuntAvui, 8 desembre 2009
www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/116179-fem-feina-fem-llengua.html